Estudi in vivo sobre la rellevància del sistema immune innat en la patogènia de la epidermòlisi ampul·lar adquirida
Introducció. L’epidermòlisi ampul·lar adquirida (EBA) és una malaltia crónica autoinmune caracteritzada per la presència d’anticossos circulants i amb afinitat per la col·làgena VII (CVII), la qual es troba a la membrana basal (MB) dermo-epidèrmica. Es manifesta clinicament per la presència d’ampul·...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/400475 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/400475 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Colàgen VII Colágeno VII Type collagen VII Immunitat innata Inmunidad innata Innate immunity Membrana basal dermo-epidèrmica Membrana bassal dermo-epidérmica Ciències de la Salut 616.5 |
| Sumario: | Introducció. L’epidermòlisi ampul·lar adquirida (EBA) és una malaltia crónica autoinmune caracteritzada per la presència d’anticossos circulants i amb afinitat per la col·làgena VII (CVII), la qual es troba a la membrana basal (MB) dermo-epidèrmica. Es manifesta clinicament per la presència d’ampul·les tenses i erosions que afecten tant a membranes mucoses com a pell. Components del sistema de la immunitat innata han demostrat estar involucrats en el dany tissular, concretament són el sistema del complement, els receptors dels anticossos i els neutròfils. La proteïna Rac2 és una GTPasa que participa en la quimotaxi dels neutròfils i en la generació d’espècies reactives d’oxígen mitjançant l’activació de l’enzim NADPH oxidasa. La insuficiència pulmonar aguda és una síndrome induïda per una resposta immune a partir del reclutament de neutròfils, afavorint el dany tissular i causant el distrés respiratori agut. Estudis realitzats in vivo sobre ratolins amb Rac2 genoanul.lat (Rac2 GA) o mitjançant el bloqueig farmacològic amb un inhibidor de Rac2 (NSC23766) han demostrat disminuir el dany tisular pulmonar. Objectius. Estudi in vivo de la funció de la proteïna Rac2 en el desenvolupament del dany tissular mitjançant un model experimental de la EBA. Materials i mètodes. La malaltia de l’EBA es va induïr mitjançant la transferència passiva d’anticossos contra un fragment murí de la CVII (mCVIICr). IgG anti-mCVIICr es va obtenir mitjançant la immunització de conills. El sérum de conills immunitzats i no immunizats es va purificar i concentrar per a èsser injectat als ratolins. Es van realitzar dos grups d’experiments amb ratolins Rac2 GA (total de n=10) i en ratolins de soca salvatge (SS) com a controls positius (n=3). En el mateix moment, ratolins Rac2 GA (n=4) van ser injectats amb IgG inespecífica de conill com a controls negatius. Es va realitzar un tercer grup d’experiments on ratolins de SS van ser pre-tractats amb dexametasona (n=3), dapsona (n=5) i NSC23766 (n=3), un inhibidor soluble experimental de Rac2. Es va realizar valoració clínica, biòpsies de pell, immunoflorescència directa (IFD) i assaig d’immunoadsorció lligat a enzim (ELISA). Resultats. El ratolins SS injectats amb IgG anti-mCVIICr van desenvolupar la malaltia de l’EBA, amb una severitat significativament augmentada amb elevades dosis d’anticossos (p=.05). En canvi, cap ratolí Rac2 GA injectat amb IgG anti-mCVIICr va desenvolupar malaltia, encara que hi havia depòsit d’IgG i C3 a la MB, i es van detectar IgG anti-mCVIICr circulants. Els ratolins SS pre-tractats amb NSC23766 dexametasona, i dapsona van desenvolupar EBA amb una tendència inicial de menor severitat de la malatia, pero sense diferències estadísticament significatives durant el període d’observació en comparació al grup de controls positius (p=0.8). Conclusions. Donat que l’EBA no es va desenvolupar en ratolins Rac2 GA després de la transferència passiva d’IgG anti-mCVIICr, suggereix una evident implicació de la proteïna Rac2 en la patogènia de l’EBA. Aleshores, proposem la proteïna de Rac2 com a diana terapéutica potencial per poder disenyar teràpies específiques per l’EBA i altres malaties mediades per IgG. No obstant, no hi ha encara disponible un inhibidor eficaç del Rac2 per èsser utilitzat com a tractament. |
|---|