El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent (2012-2018): història, actors i propostes
[cat] Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l’organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L’anàlisi de l’evolució d’aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s’hi han utilitzat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688009 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688009 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sociolingüística Sociolinguistics Política lingüística Language policy Anàlisi de contingut (Comunicació) Análisis de contenido (Información) Content analysis (Communication) Català Catalán Catalan language Castellà (Llengua) Español Spanish language Bilingüisme Bilingüismo Bilingualism Ciències Humanes i Socials 81 |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l’organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L’anàlisi de l’evolució d’aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s’hi han utilitzat permetrà veure quines aportacions s’han fet el debat global sobre la política lingüística, la planificació lingüística i l’organització de les polítiques lingüístiques en societats plurilingües. El cas català, a més, té diferents aspectes que el singularitzen respecte les realitats d’altres països i el fan un cas especialment interessant a nivell internacional, ja que es parteix del plantejament integracionista de les comunitats lingüístiques, la doble oficialitat asimètrica actual, la diferència d’obligacions respecte el coneixement de llengües i la declaració del català i l’aranès com a llengües pròpies (Vila i Moreno 2019). Per dur a terme l’anàlisi s’ha utilitzat una base de dades creada ad hoc que recull prop de 1.500 referències (2012 - 2018), i s’han combinat tècniques quantitatives (amb recomptes dels tipus de textos, dels actors i dels mitjans que hi han participat) amb tècniques qualitatives (anàlisi dels arguments, de les línies d’opinió i de les discussions). |
|---|