El Quijote y el medio ambiente
He abordat tasques grates, és cert, i he de dir que en poques ocasions m'he queixat pel quefer encomanat, doncs sempre he tingut com albira emprendre els meus ocis o els meus negocis de la manera més entusiasta possible, tractant de trobar, fins i tot en l'activitat més pesada, o menys fel...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/229 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/229 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | El Quixot El Quijote Medio ambiente Medi ambient Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Medi ambient |
| Sumario: | He abordat tasques grates, és cert, i he de dir que en poques ocasions m'he queixat pel quefer encomanat, doncs sempre he tingut com albira emprendre els meus ocis o els meus negocis de la manera més entusiasta possible, tractant de trobar, fins i tot en l'activitat més pesada, o menys feliç, el costat amable, ja que d'altra forma m'aclapararia la desventura. I si he afrontat feines plaents, he d'anotar com una d'elles la lectura del Quixot i, per descomptat, encara més atractiva, la seva relectura. Un d'aquests retorns a les pàgines glorioses escrites per Cervantes, em va dur a anotar tots aquells passatges que tinguessin una mica que veure amb el que ara anomenem Medi Ambient i que, potser, en els temps de Cervantes només hagués estat anomenat, Naturalesa. Aquest afany d'extreure de la magna obra del Quixot tot el relacionat amb la naturalesa, mancat de qualsevol finalitat acadèmica, més aviat es pot qualificar com d'apetència lúdica. És a dir, es tracta d'una curiositat per conèixer els pensaments de Miguel de Cervantes en relació amb la naturalesa, i de quina manera involucra tant al Quixot com a Sancho amb ella. Així, doncs, al llarg de les dues parts del Quixot, he trobat algunes referències sobre el tema proposat –més en la segona part que en la primera-, les quals tenen singularitats pel seu tractament bucòlic, tot i que no està exempt d'aspectes que ens fan reflexionar sobre la importància i el valor que Cervantes li concedia. El Quixot dóna per a molt, atès que les seves pàgines tanquen un coneixement universal. Cervantes pretén fer-nos creure que tractem amb un boig, però al capdavall ens adonem de que mai hi va haver éssers amb més enteniment que el Quixot i en Sancho Panza, el seu fidel escuder. |
|---|