Arthroscopic treatment of ankle instability: anatomy, risks and complications
Introducció Durant els últims anys, l’ús de l’artroscòpia en el tractament de la inestabilitat del turmell ha evolucionat molt ràpidament, al mateix temps que ho han fet les tècniques artroscòpiques d’estabilització. Aquestes, tenen com a àrea de treball, la regió anterolateral del turmell, on es tr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673752 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673752 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Turmell Tobillo Ankle Lligaments Ligamentos Ligaments Ciències Humanes 61 |
| Sumario: | Introducció Durant els últims anys, l’ús de l’artroscòpia en el tractament de la inestabilitat del turmell ha evolucionat molt ràpidament, al mateix temps que ho han fet les tècniques artroscòpiques d’estabilització. Aquestes, tenen com a àrea de treball, la regió anterolateral del turmell, on es troben estructures anatòmiques que es poden lesionar durant la creació de portals i el pas de les sutures. Per això, és imprescindible un coneixement profund de l’anatomia de superfície i artroscòpica, per a reduir la taxa de complicacions i obtenir bons resultats clínics. Justificació científica Les tècniques d’estabilització artroscòpica del turmell són molt diferents entre elles. Totes tenen les seves pròpies indicacions, avantatges i dificultats, sense una superioritat clara d’una sobre les altres. En aquesta tesi, s’analitza la seguretat i reproductibilitat de la reparació dels lligaments del turmell i es comparen les dues tècniques més populars: la “all-inside repair”(AIR) i la “arthroscopic Broström” (AB) per a determinar quina d’elles és més segura i proporciona millors resultats clínics. Hipòtesis i objectius Hipòtesis: Les tècniques d’estabilització artroscòpica del turmell proporcionen excel·lents resultats clínics. Entre aquestes tècniques, la “all-inside repair” dels lligaments laterals és una tècnica segura i reproduïble per al tractament de la inestabilitat crònica del turmell, amb un risc mínim per a les estructures anatòmiques circumdants. Comparant les tècniques AIR i la AB, la primera és un procediment completament artroscòpic i evita el pas percutani de la sutura. Per aquesta raó, podria ser més segura, proporcionar millors resultats clínics i menys complicacions. Objectius: 1. Avaluar el risc de dany i d’atrapament d’estructures neurològiques durant la reparació artroscòpica del lligament colateral lateral del turmell. 2. Investigar la reproductibilitat de la reparació dels lligaments laterals entre els cirurgians amb diferents nivells d’experiència en la tècnica. 3. Comparar els resultats clínics i les complicacions de les dues tècniques més populars per al tractament artroscòpic de la inestabilitat del turmell: la AIR i la AB. Disseny de l’estudi Aquest compendi de publicacions està basat principalment en 4 articles i 2 capítols de llibre. Tots els articles han estat publicats en revistes indexades i que utilitzen el sistema de revisió por parells. Resultats El resultat més important d’aquesta tesi és que la tècnica AIR és una tècnica segura i reproduïble i, en comparació amb altres tècniques estabilitzadores com la AB tenen menys risc potencial de complicacions. En el primer estudi publicat, no es van informar casos d’atrapament de la sutura de cap estructura anatòmica circumdant durant la reparació artroscòpica del lligament colateral lateral. La segona publicació d’aquesta tesi va mostrar una taxa de complicacions significativament major per a la AB en comparació amb la AIR (40% en vs 5,3%; p <0,05). A més a més, la tècnica AB va mostrar un dèficit de flexió plantar del turmell, major a 10 ° present en el 20% dels pacients (4 casos). Aquesta alta taxa de limitació del ROM no es va observar en el grup tractat amb la tècnica AIR, amb només 1 cas (5%) informat. Conclusions 1. La tècnica AIR de reparació del lligament colateral lateral del turmell és una tècnica segura amb un risc mínim de dany a les estructures neurològiques circumdants. 2. La tècnica AIR de reparació del lligament colateral lateral és una tècnica reproduïble independentment del nivell d’experiència que tingui el cirurgià. 3. Tant la tècnica AB com la reparació integral són opcions quirúrgiques adequades per a tractar la inestabilitat crònica del turmell i proporcionen excel·lents resultats clínics. No obstant, la tècnica AB té una major taxa de complicacions, sobre tot neuritis del nervi peroneal superficial i restriccions en els graus de moviment. |
|---|