Anàlisi de les dificultats idiomàtiques en l’atenció integral a persones estrangeres en l’entorn residencial de gent gran

[cat] Segons les darreres dades de l’INE (2021), a les Illes Balears viuen 16.959 persones grans estrangeres, que representen un 8,83% del total de persones grans que viuen en territori nacional, la majoria de les quals provenen de la Unió Europea (Abellán, 2020). L’atenció integra...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Jáudenes Gual de Torrella, Teresa, Lerma Barceló, Francina, Vives Barceló, Marga
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariEnvelliment:2022_anuari_envelliment_p221
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2022_anu/ari_enve/lliment_/p221.dir/2022_anuari_envelliment_p221.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2022_anuari_envelliment_p221
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Older people -- Social conditions -- Spain -- Balearic Islands
Descripción
Sumario:[cat] Segons les darreres dades de l’INE (2021), a les Illes Balears viuen 16.959 persones grans estrangeres, que representen un 8,83% del total de persones grans que viuen en territori nacional, la majoria de les quals provenen de la Unió Europea (Abellán, 2020). L’atenció integral a la gent gran implica una atenció a totes les dimensions de la seva vida per tal d’oferir les oportunitats més bones per disposar d’un bon envelliment actiu i d’una bona qualitat de vida; per aconseguir-ho, és necessari establir una comunicació real, efectiva i eficient per poder atendre necessitats, desitjos i interessos de cada persona i alhora permetre una correcta socialització en el seu entorn. Aquesta situació es complica quan es presenten dificultats en el llenguatge, bé per deteriorament cognitiu, bé per (també) no domini, o fins i tot desconeixement, de la llengua vehicular. Conscients d’aquesta situació, es presenta aquest capítol en què s’analitzen les principals dificultats de les persones estrangeres que viuen a la residència per a gent gran La Bonanova. Per conèixer de primera mà la seva realitat, s’han fet entrevistes a dotze persones grans estrangeres (o al seu entorn més proper) que viuen en aquest entorn residencial. Complementant aquestes dades, s’ha dut a terme un qüestionari sobre la seva qualitat de vida (Verdugo et al., 2009). La informació obtinguda posa de manifest la necessitat de millorar la comunicació amb les persones grans que no dominen els idiomes oficials de la nostra comunitat, sigui amb recursos personals o amb recursos materials o digitals, per tal d’afavorir més oportunitats de socialització al seu entorn, facilitar l’expressió del que realment senten i volen i, consegüentment, millorar la seva atenció integral.