Historia natural del intervalo QTc e impacto pronóstico a corto y medio plazo en pacientes afectos por la COVID-19

Al desembre del 2019 es van reportar els primers casos de la COVID-19, un síndrome respiratori agut que evolucionava en un nombre important de casos cap a una insuficiència respiratòria greu, fracàs multiorgànic i fins i tot mort. En els primers estudis realitzats es descriu un quadre proinflamatori...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Mojón Álvarez, Diana
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2023
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:292612
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/292612
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Interval QTC
QT interval
Intervalo QTC
Electrocardiograma
Electrocardiogram
COVID-19
Ciències de la Salut
Descrição
Resumo:Al desembre del 2019 es van reportar els primers casos de la COVID-19, un síndrome respiratori agut que evolucionava en un nombre important de casos cap a una insuficiència respiratòria greu, fracàs multiorgànic i fins i tot mort. En els primers estudis realitzats es descriu un quadre proinflamatori sever que comporta complicacions a nivell cardiovascular. En el moment en què el nostre primer estudi va ser dissenyat, les dades relacionades amb l'affectació multisistèmica i els predictors de mala evolució de la infecció eren escasses. La presència d'un QTc prolongat semblava poder empitjorar el pronòstic, però la majoria d'aquesta informació provenia d'estudis que analitzaven el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina. D'altra banda, la prolongació de l'interval QTc de causa no farmacològica s'havia relacionat prèviament amb estats proinflamatoris. El nostre treball va estudiar la prevalença d'un interval QTc basal prolongat en pacients infectats pel SARS-CoV-2, la seva evolució a mitjà termini i la seva implicació pronòstica. Es va observar que hi havia una prevalença d'un interval QTc basal prolongat a l'ingrés en gairebé un 10% dels pacients, el que es va associar de forma independent amb una major mortalitat durant el mateix. El seguiment clínic dels supervivents durant un any i l'electrocardiogràfic als 8 mesos van mostrar que la majoria dels pacients normalitzaven l'interval QTc durant el seguiment. No es va observar una relació significativa entre un QTc prolongat, ni basal ni durant el seguiment, amb una major mortalitat, reingrés hospitalari o nova arrítmia. Això indicaria que la prolongació de l'interval QTc en la infecció aguda per SARS-CoV-2 és freqüent i es relaciona, en fase aguda, amb una major mortalitat, resolent-se de forma espontània en la majoria dels pacients durant el seguiment i no condicionant un pitjor pronòstic a mitjà termini.