Application of a collagen and cyanoacrylate mesh as an anastomotic reinforcement in colorectal surgery
Antecedents: La fuga anastomòtica (FA) és una de les complicacions més greus de la cirurgia colorectal, responsable d'un augment significatiu de la morbiditat i la mortalitat. Malgrat els avenços tecnològics i quirúrgics, la seva incidència continua sent rellevant, especialment en les anastomos...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323400 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323400 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fuga anastomòtica Anastomotic leak Fuga anastomótica Ciències de la Salut |
| Sumario: | Antecedents: La fuga anastomòtica (FA) és una de les complicacions més greus de la cirurgia colorectal, responsable d'un augment significatiu de la morbiditat i la mortalitat. Malgrat els avenços tecnològics i quirúrgics, la seva incidència continua sent rellevant, especialment en les anastomosis colorrectals, fet que justifica la recerca de noves estratègies de prevenció. Objectiu: L'objectiu principal d'aquest estudi fou desenvolupar un dispositiu mèdic basat en la combinació d'una matriu de col·lagen i cianoacrilat, avaluant-ne la viabilitat i seguretat com a reforç per prevenir la FA. Com a objectius secundaris, es pretenia definir la FA segons el moment de presentació, revisar les tècniques de reforç extern existents i valorar el potencial benefici clínic del nou dispositiu. Mètodes: Es va realitzar una revisió narrativa sistemàtica d'articles sobre cirurgia colorectal, FA, factors de risc i cronologia d'aparició, consultant MEDLINE (PubMed), Cochrane i Embase, d'acord amb les directrius PRISMA. Els estudis seleccionats foren revisats críticament per qualitat metodològica i la revisió es registrà a PROSPERO (CRD42022303012). Paral·lelament, es dugué a terme una revisió sistemàtica específica de les tècniques de reforç extern per valorar la seva eficàcia en la reducció de la FA. Es proposà una classificació dels materials en sòlids i líquids i se'n valorà l'impacte clínic. El protocol fou registrat a PROSPERO (CRD42022312025). A partir d'aquestes dades, es dissenyà i provà un dispositiu experimental format per col·lagen i n-butil-cianoacrilat, destinat a reforçar l'anastomosi en un model porcí amb anastomosis colorectal deficitària i a prevenir complicacions associades. Resultats: La FA precoç (FAP) es diagnosticà habitualment entre el 3,5 i el 10è dia postoperatori (DPO), mentre que la FA tardana (FAT) aparegué entre el 7,5 i el 210 DPO segons els estudis revisats. La FAP, vinculada principalment a problemes tècnics en la confecció de l'anastomosi, sol requerir reintervenció quirúrgica, mentre que la FAT s'associa a factors de risc de mala cicatrització. Pel que fa a les estratègies de reforç, els sellants de fibrina (SF) reduïren la incidència de FA entre l'1,5 % i el 33,7 %, encara que un estudi informà d'un augment de l'11,4 % en el grup tractat. L'omentoplàstia (OP) mostrà reduccions entre el 3,9 % i el 15,5 % en assaigs amb pacients. El dispositiu de col·lagen-cianoacrilat desenvolupat fou fàcilment aplicable, aconseguí contenir el defecte anastomòtic i tots els animals mostraren una supervivència del 100 %, sense signes clínics de FA. Malgrat que no hi ha consens universal sobre el punt de tall temporal entre FAP i FAT, es reconeix que representen entitats clíniques diferents, amb implicacions terapèutiques pròpies. Conclusions: Els materials de reforç extern han demostrat una reducció moderada de la FA, encara que amb resultats variables segons la tècnica i el context clínic. El dispositiu dissenyat combina les propietats mecàniques del col·lagen amb l'efecte segellant del cianoacrilat, proporcionant una solució pràctica per segellar i contenir possibles esquinçaments de l'anastomosi. Les proves en model porcí amb anastomosis d'alt risc demostraren viabilitat i seguretat, la qual cosa el converteix en una opció prometedora per reduir la morbiditat associada a la FA. Són necessaris estudis clínics addicionals per confirmar-ne l'eficàcia i establir protocols d'ús òptims en la pràctica quirúrgica. |
|---|