La narrativa de gènere de Manuel de Pedrolo: erotisme i ciència-ficció
[cat] Aquest treball pretén incidir en la importància de la narrativa de gènere de Manuel de Pedrolo, un dels autors més prolífics i representatius de la literatura catalana de postguerra, el qual, amb la seva determinació per contribuir a la normativització i normalització de la llengua va conrear...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/205742 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/205742 http://hdl.handle.net/10803/689793 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura catalana Literatura contemporània Identitat de gènere Pedrolo, Manuel de, 1918-1990 Erotisme en la literatura Ciència-ficció Catalan literature Modern literature (19th-21st century) Gender identity Eroticism in literature Science fiction |
| Sumario: | [cat] Aquest treball pretén incidir en la importància de la narrativa de gènere de Manuel de Pedrolo, un dels autors més prolífics i representatius de la literatura catalana de postguerra, el qual, amb la seva determinació per contribuir a la normativització i normalització de la llengua va conrear diferents gèneres i registres. L’estudi s’estructura segons una doble mirada, a partir d’una proposta que analitza dos camps que han estat relativament poc tractats: el de la narrativa eròtica i el de la ciència-ficció. L’objectiu és destacar quines són les aportacions que Pedrolo va fer al gènere i com se’n serveix per després fer-ne una reelaboració particular al servei del conjunt de la seva obra i així determinar-ne la presència i l’abast. La producció de narrativa eròtica arriba al lector de manera tardana, amb Obres púbiques, (escrita l’any 1971, però publicada pòstumament el 1991), en forma d’anònim (Els quaderns d’en Marc de 1985) i amb contes esporàdics, tot i que també en trobem marques en obres que no abanderen a priori una sexualitat explícita. Pel que fa a la ciència-ficció, els textos que s’han analitzat es concentren en un marc temporal més delimitat, el de la dècada dels setanta. Per dur a terme aquesta tasca, metodològicament s’ha prioritzat la necessitat de disposar d’un corpus acotat i abordable de l’obra de l’autor, i també s’ha organitzat una bibliografia crítica dispersa, d’una certa dimensió respecte a algunes obres, però, pel que fa a altres, gairebé inconsistent. Així mateix, s’han examinat les aportacions principals de teòrics i estudiosos de diferents àmbits, i s’ha resseguit el debat sobre gèneres i subgèneres literaris. Aquest estudi es completa amb un apèndix que conté un eix cronològic que pondera gràficament la distància entre els textos narratius escrits i les seves publicacions, i una entrevista a Antoni Munné-Jordà, escriptor i especialista de Pedrolo i de la ciència-ficció. |
|---|