La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables

La tesi doctoral se situa en el marc del projecte CAPSINES (L'acumulació i ús de capital social en els joves amb trajectòries laborals d'inestabilitat), un projecte interessat pels efectes que tenen les desigualtats en la xarxa personal de contactes i els recursos incrustats en aquesta sob...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: González Heras, Alejandro
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/692743
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/692743
Access Level:acceso embargado
Palavra-chave:Trajectòries laborals
Labour market trajectories
Trayectorias laborales
Trajectoires professionnelles
Capital social
Social capital
Xarxes socials
Social networks
Redes sociales
Réseaux sociaux
Ciències Socials
316
id ES_7eeda566fd8b3f3de47080dd29a4ebe9
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/692743
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
title La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
spellingShingle La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
González Heras, Alejandro
Trajectòries laborals
Labour market trajectories
Trayectorias laborales
Trajectoires professionnelles
Capital social
Social capital
Xarxes socials
Social networks
Redes sociales
Réseaux sociaux
Ciències Socials
316
title_short La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
title_full La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
title_fullStr La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
title_full_unstemmed La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
title_sort La movilización del capital social en trayectorias laborales inestables
dc.creator.none.fl_str_mv González Heras, Alejandro
author González Heras, Alejandro
author_facet González Heras, Alejandro
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Verd Pericàs, Joan Miquel
Verd Pericàs, Joan Miquel
dc.subject.none.fl_str_mv Trajectòries laborals
Labour market trajectories
Trayectorias laborales
Trajectoires professionnelles
Capital social
Social capital
Xarxes socials
Social networks
Redes sociales
Réseaux sociaux
Ciències Socials
316
topic Trajectòries laborals
Labour market trajectories
Trayectorias laborales
Trajectoires professionnelles
Capital social
Social capital
Xarxes socials
Social networks
Redes sociales
Réseaux sociaux
Ciències Socials
316
description La tesi doctoral se situa en el marc del projecte CAPSINES (L'acumulació i ús de capital social en els joves amb trajectòries laborals d'inestabilitat), un projecte interessat pels efectes que tenen les desigualtats en la xarxa personal de contactes i els recursos incrustats en aquesta sobre les possibilitats d'inserció laboral de les persones joves. Des d'un punt de vista metodològic, el projecte CAPSINES recull informació seqüencial de caràcter retrospectiu, gràcies a l'ús de la tècnica de la graella biogràfica implementada en el context d'una enquesta híbrida. D'aquesta manera, es van fer 150 entrevistes (amb una durada mitjana d'uns 90 minuts) a persones joves (30-34 anys) a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La tesi doctoral s'interessa pels diferents tipus de capital social (bonding, bridging i linking) i la seva relació amb l'accés a l'ocupació en un context de trajectòries laborals inestables, les quals són analitzades mitjançant l'anàlisi de seqüències. La tesi s'estructura en forma de compilació d'articles. El primer d'aquests articles té un caràcter teòric, on es discuteixen les diferències entre els tipus de capital social bonding, bridging i linking. En el segon article es revisen, primer, quins són els indicadors quantitatius utilitzats a la literatura per aproximar-se als tipus de capital social i, a continuació, es discuteix la pertinència o no de les operacionalitzacions utilitzades. En el tercer dels articles s'aborda el paper de la relació entre estatus i força del lligam a l'hora de caracteritzar el suport instrumental obtingut per a l'accés a l'ocupació. En aquest s'hi destaca l'important paper jugat pels lligams forts jeràrquics (o bonding jeràrquic) en l'accés de les persones joves a l'ocupació, una possibilitat que en general ha passat desapercebuda a la literatura. Finalment, el quart article planteja una aproximació mixta, que combina l'anàlisi de seqüències i l'anàlisi de contingut qualitatiu per analitzar en quina mesura la relació entre el nivell d'estudis i el desenvolupament de la trajectòria laboral està mediada per l'ús de contactes socials. Considerant que el nivell d'estudis és la variable que més influeix en la trajectòria laboral, es classifiquen els casos en funció de si il·lustren o no la relació entre nivell d'estudis i trajectòries. Concretament, s'analitza si els casos discordants, és a dir, els que no segueixen la norma identificada en la relació que hi ha entre nivell d'estudis i trajectòries, es caracteritzen per un ús especialment rellevant de contactes socials en l'accés a l'ocupació. En el seu conjunt, aquesta compilació permet obtenir noves perspectives sobre l'ús del capital social al llarg de les trajectòries laborals de les persones joves, i en concret, entre aquelles que experimenten trajectòries laborals inestables. Els resultats obtinguts són d'utilitat per al disseny i desenvolupament de polítiques públiques orientades a la reducció de l'atur i la inestabilitat laboral juvenil, ja que posen l'accent en el paper que juga l'entorn social d'aquestes persones joves, un aspecte sovint oblidat quan es dissenyen aquestes polítiques.
publishDate 2024
dc.date.none.fl_str_mv 2024
2024
2024
2026
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/692743
url http://hdl.handle.net/10803/692743
dc.language.none.fl_str_mv Español
language_invalid_str_mv Español
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv embargoedAccess
dc.format.none.fl_str_mv 169 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869411786233479168
spelling La movilización del capital social en trayectorias laborales inestablesGonzález Heras, AlejandroTrajectòries laboralsLabour market trajectoriesTrayectorias laboralesTrajectoires professionnellesCapital socialSocial capitalXarxes socialsSocial networksRedes socialesRéseaux sociauxCiències Socials316La tesi doctoral se situa en el marc del projecte CAPSINES (L'acumulació i ús de capital social en els joves amb trajectòries laborals d'inestabilitat), un projecte interessat pels efectes que tenen les desigualtats en la xarxa personal de contactes i els recursos incrustats en aquesta sobre les possibilitats d'inserció laboral de les persones joves. Des d'un punt de vista metodològic, el projecte CAPSINES recull informació seqüencial de caràcter retrospectiu, gràcies a l'ús de la tècnica de la graella biogràfica implementada en el context d'una enquesta híbrida. D'aquesta manera, es van fer 150 entrevistes (amb una durada mitjana d'uns 90 minuts) a persones joves (30-34 anys) a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La tesi doctoral s'interessa pels diferents tipus de capital social (bonding, bridging i linking) i la seva relació amb l'accés a l'ocupació en un context de trajectòries laborals inestables, les quals són analitzades mitjançant l'anàlisi de seqüències. La tesi s'estructura en forma de compilació d'articles. El primer d'aquests articles té un caràcter teòric, on es discuteixen les diferències entre els tipus de capital social bonding, bridging i linking. En el segon article es revisen, primer, quins són els indicadors quantitatius utilitzats a la literatura per aproximar-se als tipus de capital social i, a continuació, es discuteix la pertinència o no de les operacionalitzacions utilitzades. En el tercer dels articles s'aborda el paper de la relació entre estatus i força del lligam a l'hora de caracteritzar el suport instrumental obtingut per a l'accés a l'ocupació. En aquest s'hi destaca l'important paper jugat pels lligams forts jeràrquics (o bonding jeràrquic) en l'accés de les persones joves a l'ocupació, una possibilitat que en general ha passat desapercebuda a la literatura. Finalment, el quart article planteja una aproximació mixta, que combina l'anàlisi de seqüències i l'anàlisi de contingut qualitatiu per analitzar en quina mesura la relació entre el nivell d'estudis i el desenvolupament de la trajectòria laboral està mediada per l'ús de contactes socials. Considerant que el nivell d'estudis és la variable que més influeix en la trajectòria laboral, es classifiquen els casos en funció de si il·lustren o no la relació entre nivell d'estudis i trajectòries. Concretament, s'analitza si els casos discordants, és a dir, els que no segueixen la norma identificada en la relació que hi ha entre nivell d'estudis i trajectòries, es caracteritzen per un ús especialment rellevant de contactes socials en l'accés a l'ocupació. En el seu conjunt, aquesta compilació permet obtenir noves perspectives sobre l'ús del capital social al llarg de les trajectòries laborals de les persones joves, i en concret, entre aquelles que experimenten trajectòries laborals inestables. Els resultats obtinguts són d'utilitat per al disseny i desenvolupament de polítiques públiques orientades a la reducció de l'atur i la inestabilitat laboral juvenil, ja que posen l'accent en el paper que juga l'entorn social d'aquestes persones joves, un aspecte sovint oblidat quan es dissenyen aquestes polítiques.La tesis doctoral se sitúa en el marco del proyecto CAPSINES (La acumulación y uso de capital social en los jóvenes con trayectorias laborales de inestabilidad), un proyecto interesado por los efectos que tienen las desigualdades en la red personal de contactos y los recursos incrustados en ella sobre las posibilidades de inserción laboral de las personas jóvenes. Desde un punto de vista metodológico, el proyecto CAPSINES recoge información secuencial de carácter retrospectivo, gracias al uso de la técnica de la parrilla biográfica implementada en el contexto de una encuesta híbrida. De esta forma, se hicieron 150 entrevistas (con una duración media de unos 90 minutos) a personas jóvenes (30-34 años) en el Área Metropolitana de Barcelona. La tesis doctoral se interesa por los diferentes tipos de capital social (bonding, bridging y linking) y su relación con el acceso al empleo en un contexto de trayectorias laborales inestables, las cuales son analizadas mediante el análisis de secuencias. La tesis se estructura en forma de compilación de artículos. El primero de estos artículos tiene un carácter teórico, en que se discuten las diferencias entre los tipos de capital social bonding, bridging y linking. En el segundo artículo se revisan, primero, cuáles son los indicadores cuantitativos utilizados en la literatura para aproximarse a los tipos de capital social y, a continuación, se discute la pertinencia o no de las operacionalizaciones utilizadas. En el tercero de los artículos se aborda el papel de la relación entre estatus y fuerza del lazo a la hora de caracterizar el apoyo instrumental obtenido para el acceso al empleo. En él se destaca el importante papel jugado por los lazos fuertes jerárquicos (o bonding jerárquico) en el acceso de las personas jóvenes al empleo, una posibilidad que en general ha pasado desapercibida en la literatura. Finalmente, el cuarto artículo plantea una aproximación mixta, que combina el análisis de secuencias y el análisis de contenido cualitativo para analizar en qué medida la relación entre el nivel de estudios y el desarrollo de la trayectoria laboral está mediada por el uso de contactos sociales. Considerando que el nivel de estudios es la variable que más influye en la trayectoria laboral, se clasifican los casos en función de si ilustran o no la relación entre nivel de estudios y trayectorias. Concretamente, se analiza si los casos discordantes, es decir, los que no siguen la norma identificada en la relación que hay entre nivel de estudios y trayectorias, se caracterizan por un uso especialmente relevante de contactos sociales en el acceso al empleo. En su conjunto, esta compilación permite obtener nuevas perspectivas sobre el uso del capital social a lo largo de las trayectorias laborales de las personas jóvenes, y en concreto, entre aquellas que experimentan trayectorias laborales inestables. Los resultados obtenidos son de utilidad para el diseño y desarrollo de políticas públicas orientadas a la reducción del desempleo e inestabilidad laboral juveniles, puesto que ponen el acento en el papel que juega el entorno social de estas personas jóvenes, un aspecto a menudo olvidado cuando se diseñan estas políticas.The doctoral thesis is part of the CAPSINES project (The accumulation and use of social capital in young people with unstable employment trajectories), a project concerned with the effects of inequalities in personal networks and the embedded resources on the employment opportunities of young people. From a methodological point of view, the CAPSINES project collects sequential retrospective information using the life history grid technique implemented within a hybrid survey context. Hence, 150 interviews (with an average duration of approximately 90 minutes) were conducted with young individuals (aged 30-34) in the Metropolitan Area of Barcelona. The doctoral thesis focuses on different types of social capital (bonding, bridging, and linking) and their relationship with employment access in the context of unstable labour market trajectories, approached through sequence analysis. The thesis is structured as a collection of articles. The first article is theoretical in nature, discussing the differences between bonding, bridging, and linking social capital types. The second article reviews the quantitative indicators used in the literature to approach the types of social capital and then discusses the pertinence of the operationalisations used. The third article addresses the role of the relationship between status and tie strength in characterising the instrumental support obtained for employment access. It highlights the significant role played by hierarchical strong ties (or hierarchical bonding) in young people’s employment access, a possibility that has generally been overlooked in the literature. Finally, the fourth article proposes a mixed approach, combining sequence analysis and qualitative content analysis to examine to what extent the relationship between educational level and labour market trajectory is mediated by the use of social connections. Considering that educational level is the variable with the greatest influence on labour market trajectories, cases are classified based on whether they illustrate the relationship between educational level and trajectories. Specifically, it analyses whether discordant cases, i.e., those that do not follow the identified norm in the relationship between educational level and trajectories, are characterised by a particularly significant use of social connections in employment access. Collectively, this compilation provides new perspectives on the use of social capital throughout young people’s labour market trajectories, particularly those experiencing unstable labour market trajectories. The results obtained are useful for the design and development of public policies aimed at reducing youth unemployment and job instability, as they emphasise the role of the social context of these young individuals, an aspect often overlooked in policy design.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en SociologiaUniversitat Autònoma de BarcelonaVerd Pericàs, Joan MiquelVerd Pericàs, Joan Miquel2024202420242026info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion169 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/692743TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCAEspañolL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/embargoedAccessoai:www.tdx.cat:10803/6927432026-06-14T12:46:07Z
score 15.81155