Un mateix i els altres: L'ésser humà en tant que amic
La relació de comuriicació amb l'altre comenca per la veritable essencia de I'amic i es mostra en el tracte que acompanya aquesta relació. Allo que en la superfície és qualificat d'amistat atenent les manifestacions objectives que li són propies, radica en una comprensió amorosa '...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1991 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/26442 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/26442 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Amistat Friendship Aristotle Aristotelisme |
| Sumario: | La relació de comuriicació amb l'altre comenca per la veritable essencia de I'amic i es mostra en el tracte que acompanya aquesta relació. Allo que en la superfície és qualificat d'amistat atenent les manifestacions objectives que li són propies, radica en una comprensió amorosa ' de la persona de l'amic. Per aixo, la perdua de I'amic no pot ser substituida per un altre amic, perque allo en que descansava la relació és, justament, insubstituible: l'ethos, «el quin és individual, i és en el1 que es funda la relació. S'estima l'amic per ser qui és, no perque sigui alt o ric. Aquestes característiques que té i formen part d'ell, no són ell... |
|---|