Característiques neuropsicològiques, psicopatològiques i tret de personalitat impulsiu en la conducta suïcida

Introducció: El comportament suïcida representa un problema creixent en la salut pública i és una de las principals causes de mort no natural en el món. Destaquen com a factors de risc en la conducta suïcida algunes variables neuropsicològiques, psicopatològiques i trets de personalitat, en concret...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Deu Coll, Angels
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/690755
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690755
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Suïcidi
Suicidio
Suicide
Impulsivitat
Impulsividad
Impulsivity
Neuropsicologia
Neuropsicología
Neuropsychology
Ciències de la Salut
616.89
Descripción
Sumario:Introducció: El comportament suïcida representa un problema creixent en la salut pública i és una de las principals causes de mort no natural en el món. Destaquen com a factors de risc en la conducta suïcida algunes variables neuropsicològiques, psicopatològiques i trets de personalitat, en concret la impulsivitat. Objectius: el present estudi té com a finalitat avaluar les funcions executives, variables psicopatològiques, el tret impulsivitat i valorar en quina mesura aquestes variables estan associades en el comportament suïcida amb la finalitat d’identificar el perfil amb major risc en la conducta suïcida. Mètode: Es va realitzar un estudi observacional prospectiu d’una mostra composta per 66 pacients d’entre 18 i 65 anys que varen realitzar una temptativa de suïcidi i van ser atesos en el servei d’urgències del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Girona) i un estudi comparatiu amb un grup control de 67 persones voluntàries sanes emparellades per edat, sexe i nivell educatiu amb el grup de casos. Es van recollir variables sociodemogràfiques, edat, nivell d’estudis, estat civil, situació laboral, mètode de la temptativa d’autòlisis, així com temptatives prèvies i posteriors a la visita a urgències. Per a les variables psicopatològiques i trets de personalitat es va utilitzar l’Inventari d’avaluació de la Personalitat (PAI), l’Escala d’Impulsivitat de Barratt (BIS-11), l’Escala d’Intencionalitat Suïcida (SIS) de Beck, el PHQ9 i l’Inventari de respostes d’afrontament per adults (CRI-A). Per a les variables neuropsicològiques es va utilitzar el Test de Classificació de Targetes de Wisconsin (WSCT), el test d’Stroop, el substests del WAIS-IV (dígits, claus, lletres i números i recerca de símbols), Trail-Making Test (TMT) i la Torre de Londres. Resultats: El 70% dels pacients avaluats són dones que van realitzar una temptativa autolítica (TA) de forma impulsiva amb sobre ingesta de medicaments. Més de la meitat tenien antecedents de temptativa de suïcidi previs. A nivell psicopatològic trobem diferències entre el grup de TA i el grup control en impulsivitat, en la majoria d’escales clíniques i en l’índex potencial de suïcidi del PAI. El trastorn depressiu major, els trastorns adaptatius i els trets de personalitat límit (TLP) són els més freqüents en la nostra mostra, a més del tret de personalitat impulsiu, amb dificultat per inhibir la resposta. A nivell neuropsicològic, el grup de TA mostren més problemes d’atenció, memòria de treball, inhibició de la resposta, flexibilitat neurocognitiva, planificació i resolució de problemes. En la regressió logística trobem una major gravetat de la conducta de suïcidi associada a ser home, solter, al nombre de fills, al diagnòstic en el rang psicòtic, a trastorns depressius, a trastorns de la personalitat i a l’escala d’idees de suïcidi del PAI. Conclusions: Les idees de suïcidi, la impulsivitat, els trastorns psicopatològics i els dèficits neurocognitius executius serien els principals predictors de la conducta suïcida, especialment el tret de personalitat impulsiu, els trastorns de l’estat d’ànim, els trastorns adaptatius, els trets de personalitat límit i els problemes d’inhibició de la resposta.