Spatio-Temporal Regions in the Context of Aircraft En-route Tactical Conflict Resolution

Es preveu que la Gestió del Trànsit Aeri (ATM) canviï dràsticament. Per a satisfer la creixent demanda d'ús de l'espai aèri, s'esperen canvis dràstics en la present Gestió del Trànsit Aeri (ATM). Per l'horitzó de temps estratègic, que s'estén fins al 2050, Existeixen 2 línie...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Koça, Thimjo|||0000-0002-8889-8008
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:243312
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/243312
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Resolució de conflictes dels avions
Negociació automatitzada
Regions espacio-temporals
Resolución de conflictos de aeronaves
Aircraft conflict resolution
Negociación automatizada
Automated negotiation
Regiones espacio-temporales
Spatio-temporal regions
Tecnologies
Descripción
Sumario:Es preveu que la Gestió del Trànsit Aeri (ATM) canviï dràsticament. Per a satisfer la creixent demanda d'ús de l'espai aèri, s'esperen canvis dràstics en la present Gestió del Trànsit Aeri (ATM). Per l'horitzó de temps estratègic, que s'estén fins al 2050, Existeixen 2 línies de pensament que agrupen les diferents alternatives per a un horitzó de temps estratègic, que s'estén fins al 2050. Una es basa en un moviment cap a l'espai aeri no controlat i el concepte del vol lliure. L'altre busca moure's cap a la direcció oposada, la de l'espai aeri totalment automatitzat i controlat. Més enllà de les seves diferències conceptuals, ambdues visions manifesten alguns components comuns. La necessitat d'una detecció i resolució de conflictes tàctica (CD&R) automatitzada en ruta és una d'elles. Tot i que el tema de CD&R ha estat investigat a fons en les últimes tres dècades, existeixen diferents aspectes que no han estat tractats. En particular, les solucions proposades no mostren cert nivell de resiliència, no proporcionen una identificació completa del tràfic circumdant que podria veure's afectat per la resolució del conflicte original, no permeten que els usuaris de l'espai aèri participin en la Resolució de Conflictes (CR) de manera realista (per aconseguir resolucions eficients), i no proporcionen els límits de temps de maniobra dins dels quals es poden aconseguir resolucions factibles. Aquest treball aborda els problemes anteriors de la següent manera. Es proposa l'ús de regions espacio-temporals en lloc de trajectòries úniques per aconseguir cert nivell de resiliència en la CR. A través del mètode proposat de "coll d'ampolla", es quantifica el nivell de resiliència de les regions. L' "ecosistema aeri", la construcció formal que serveix per aconseguir la identificació completa del tràfic circumdant rellevant, es defineix formalment per dotar al CR de la propietat de sistema completEs realitza una anàlisi del tràfic històric i projectat per a identificar la dimensió dels ecosistemes aeris formats. La detecció de conflictes per parelles s'utilitza per construir un ecosistema aeri complet. Per a tractar casos en els quals coexisteixen diferents conflictes parells en el temps amb estreta dependencia espacial, s'amplia el concepte "d'ecosistema aeri" i es defineix l' "ecosistema compost". A més, es proposen algunes estratègies per a mitigar la dependència entre els conflictes per parelles dins de l'ecosistema compost. Es realitza una anàlisis del tràfic històric i sintètic per a identificar els ecosistemes compostos que es formen i provar l'efectivitat de les estratègies de mitigació proposades. S'adopta un mecanisme de negociació automatitzat, a través del qual els usuaris de l'espai aèri poden participar activament en el procés de CR. El mecanisme proposat és descentralitzat, proporciona la integritat del procés d'identificació i ofereix cert nivell de resiliència. D'aquesta manera, els usuaris de l'espai aèri poden participar en el CR amb el propòsit d'augmentar l'eficiència sense revelar les seves preferències respecte dels seus costos i estratègies. El mecanisme de negociació automatitzat s'enriqueix amb un enfocament inicial per a identificar els límits temporals del marc de resolució de conflictes per parelles de l'aeronau delegada. Aquesta informació s'utilitza per a determinar el límit temporal per al procediment de negociació automatitzat.