| Sumario: | Joan F. Mira no és solament un dels novel∙listes catalans més destacats del nostre temps, sinó que també ha contribuït a la literatura catalana amb traduccions com ara la Divina comèdia o, més recentment, la seva traducció del Nou Testament. El nostre article és una reflexió sobre aquesta última traducció seva, que sens dubte s'ha de considerar un treball herculi. Partint de la declaració de principis de traducció que Mira col·loca al davant de la seva traducció, s'analitza críticament l'aplicació d'aquests principis en el procés de traducció, comparant el text de Mira amb l'original grec. El resultat és sorprenent: Tot i l'aplicació incoherent dels seus principis de traducció, l'autor ha reeixit en donar una nova versió vital i expressiva d'aquest text que resulta modèlica en molts aspectes
|
|---|
