Estrategias preventivas de caries dental a nivel comunitario en niños (as) menores de 6 años
INTRODUCCIÓ: La càries és la malaltia crònica no transmissible més freqüent al món. Quan afecta els nens menors de 6 anys s’anomena Càries Primerenca de la Infància (CPI). Tot i que la prevalença de càries a nivell mundial ha disminuït en les últimes dècades, al voltant de 530 milions de nens pateix...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692872 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692872 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Càries Caries Preeescolars Preschoolers Preescolares Vernís de fluor Fluoride varnish Barniz de flúor Ciències de la Salut 616.3 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: La càries és la malaltia crònica no transmissible més freqüent al món. Quan afecta els nens menors de 6 anys s’anomena Càries Primerenca de la Infància (CPI). Tot i que la prevalença de càries a nivell mundial ha disminuït en les últimes dècades, al voltant de 530 milions de nens pateixen càries a les dents primàries. OBJECTIUS: 1. Avaluar l’eficàcia de l’aplicació professional bianual del vernís de fluor en la prevenció de la incidència de càries a preescolars de zones rurals sense accés a aigua fluorada. 2. Determinar la raó de cost-efectivitat incremental del vernís de fluor en la prevenció de CPI a zones sense fluoració de les aigües. MÈTODES: Avaluació de l’eficàcia del vernís de fluor al maneig de CPI. Es va fer un assaig clínic controlat (ACA), aleatori, doble cec i paral·lel per 2 anys. L’estudi va ser registrat a ClinicalTrials.gov (NCT02742038). S’hi van incloure nens de dos a tres anys sense lesions de càries cavitades ni tractaments dentals previs. S’exclogueren nens amb malalties sistèmiques, discapacitats o defectes del desenvolupament de l’esmalt i aquells amb residències temporals. Es van aleatoritzar a un protocol d’higiene oral més aplicació professional bianual del vernís de fluor o només un protocol d’higiene oral més vernís de placebo (control). Anàlisi de cost-efectivitat del protocol preventiu de càries primerenca de la infància. Es va realitzar una anàlisi de cost-efectivitat (ACE) per comparar els dos protocols avaluats a l’ECA descrit de prevenció de la CPI: un amb vernís de fluor i l’altre amb vernís de placebo (control), seguint les recomanacions de la “Consolidated Health Economic Assessment Reporting Standards” (CHEERS). L’anàlisi es va fer des de la perspectiva dels pagadors públics. RESULTATS La incidència de lesions de càries cavitades als 24 mesos de seguiment va ser del 45,0% per al grup amb vernís de fluor i del 55,6% per al grup control (p = 0,081), amb un índex ceod mitjà d’1, 6 (SD = 2,4) i 2,1 (SD = 2,5), respectivament. La fracció de prevenció del grup experimental als 24 mesos de seguiment va ser de 18,9% (2,9%-36,2%). L’anàlisi per protocol no va revelar diferències significatives entre els grups, excepte en la mitjana de dents amb lesions de càries, que va ser inferior al grup de vernís de fluor. L’ICER va ser de 173,82 pesos xilens o CLP (USD 0,25) addicionals per cada nen sense lesions de càries cavitades en dos anys de seguiment; aquest ICER és força baixa i assumeix un cost-efectivitat alt. El percentatge més alt del cost va ser l’aplicació del protocol d’higiene oral que va ser idèntic en tots dos grups. CONCLUSIONS • Encara que hi va haver un menor percentatge de nens amb lesions de càries cavitades al grup amb vernís de fluor no es va evidenciar diferències significatives en la incidèn-cia de lesions de caries cavitades amb el grup que va rebre placebo. • El vernís de fluor va ser una intervenció segura ja que no es van reportar efectes adversos. • El protocol d’higiene oral i vernís de fluor va ser cost-efectiu en la prevenció de lesions de càries cavitades en àrees no fluorades, en comparació amb un protocol d’higiene oral i placebo. |
|---|