Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)
[cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/43001 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/43001 http://hdl.handle.net/10803/32207 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Catalunya. Mancomunitat Política sanitària Catalunya Medical policy Catalonia Segle XX 20th century |
| Sumario: | [cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’estructura en tres àrees: cultural, econòmica i social. Les dues primeres ja han estat estudiades; la darrera constitueix l'àmbit de la nostra recerca. La Beneficència tradicional es transforma en la Seguretat Social, amb la participació dels poders públics. La Mancomunitat convertí els antics manicomis i incuses en moderns hospitals psiquiàtrics i tocoginecològics, amb funcions assistencials, docents i investigadores. Establí la regionalització dels serveis sanitaris i la comarcalització hospitalària. Relligà l'atenció social amb la sanitària. Definí els tres nivells de l'assistència: primari, secundari i terciari. En aquest àmbit, es palesa l'influencia francesa. La Sanitat Pública, inspirada en el model anglosaxó, passa de l'actitud defensiva a l'ofensiva, com a instrument de lluita contra els flagells predominants: pal.ludisme, tuberculosi, malalties de transmissió hídrica, goll endèmic, mortalitat infantil, etc. Es descobreix el valor econòmic de la salut. S'estableix la separació entre el finançament i la provisió de l'atenció sanitària. La Mancomunitat tingué un paper actiu en la formació sanitària de la població i dels professionals, així com en la recerca biològica. Cal assenyalar entre d’altres, l’educació sanitària, la promoció esportiva, la formació d'infermeres o el suport a la recerca en psicologia o fisiologia. També foren pioners en l'estudi de la salut laboral i de la higiene i la seguretat en el treball. En el camp social, s'inclinaren pel model germànic, de tipus mixt, és a dir, amb responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les forces del treball i les organitzacions professionals. Aquest sistema es basava en la llibertat individual, l'autonomia professional i la solidaritat social, cosa que diferia del centralisme, el burocratisme i l’estatisme predominants a l’Espanya de llavors. En resum, la Mancomunitat representà un avenç qualitatiu i quantitatiu molt important en la incorporació de Catalunya al grup de pobles més civilitzats i la seva influència s'estén fins als nostres dies. |
|---|