Sobre la hegemonía: Un reencuentro con la obra de Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (1891-1937) és avui dia, i sens dubte ho continuarà sent, un dels més apreciats i rellevants teòrics polítics de tots els temps. La popularització dels principals conceptes de Gramsci ha propagat la seva herència més enllà dels partits, primer, i de les aules universitàries, després....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693078 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693078 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hegemonia Hegemony Hegemonía Ideologia Ideology Ideología Gramsci Ciències Humanes 14 |
| Sumario: | Antonio Gramsci (1891-1937) és avui dia, i sens dubte ho continuarà sent, un dels més apreciats i rellevants teòrics polítics de tots els temps. La popularització dels principals conceptes de Gramsci ha propagat la seva herència més enllà dels partits, primer, i de les aules universitàries, després. Però en vulgaritzar-se, el seu pensament ha quedat constret gairebé sempre per una visió esbiaixada, de tipus ideologicista o culturalista. Aquesta visió tendeix fins i tot a dominar l’ús del seu aparell conceptual en l'àmbit acadèmic. Amb Gramsci, sovint es pren la part (un perenne interès, des de molt jove, en el món de la cultura) pel tot (un corpus teòric de maduresa encaminat a superar, entre altres, la dualitat economicisme/ideologicisme). El propòsit d’aquesta tesi doctoral és alliberar la noció gramsciana d’hegemonia de les interpretacions espontànies que la reclouen en la xarxa del concepte més clàssic d’ideologia. Mitjançant una anàlisi de textos i fonts, de parentius, relacions i influències i, en particular, de l'estructura lògica de les reflexions de Gramsci, s'ha pretès mostrar que la naturalesa íntima de la seva “hegemonia” rau en un ampli estudi, consubstancial als “Quaderns de la presó” (1929-1935), sobre les diferents formes que el vincle social de lideratge i subalternitat pot adoptar. |
|---|