Estudi del paper de la disfunció mitocondrial en neurones CCK i PVALB

Els mitocondris són la font principal d'energia en la majoria de les cèl·lules eucariotes, alhora que controlen altres processos incloent senyalització i mort cel·lular. La disfunció mitocondrial està vinculada a un gran nombre de patologies, principalment amb implicació del sistema nerviós cen...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Urpi, Andrea|||0000-0002-2437-7094
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:268610
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/268610
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Mitocondri
Mitocondria
Mitochondria
Còrtex
Cortex
Neuroinflamació
Neuroinflamación
Neuroinflammation
Ciències Experimentals
616.8
Descrição
Resumo:Els mitocondris són la font principal d'energia en la majoria de les cèl·lules eucariotes, alhora que controlen altres processos incloent senyalització i mort cel·lular. La disfunció mitocondrial està vinculada a un gran nombre de patologies, principalment amb implicació del sistema nerviós central degut als alts requeriments energètics. En aquest sentit, la síndrome de Leigh (SL) és la malaltia mitocondrial pediàtrica més comú cursant amb una mort prematura. Tot i que els signes clínics associats a la SL són molt heterogenis, els pacients es caracteritzen per presentar lesions bilaterals i simètriques en el tronc de l'encèfal i/o ganglis basals. No obstant, al voltant del 18-25% dels pacients amb SL també manifesten alteracions en el còrtex cerebral, si bé no s'ha tingut en compte en la majoria dels estudis. Considerant la necessitat de determinar el paper del còrtex cerebral en l'evolució de la patologia, aquesta tesi doctoral està centrada en l'estudi in vivo de la disfunció mitocondrial en dues poblacions neuronals [colecistocinina (CCK) i parvalbúmina (PVALB)] predominants en el còrtex. Per una banda, la disfunció mitocondrial en neurones CCK va induir la presència de lesions corticals delimitades per una cicatriu glial i neuroinflamació aparent, juntament amb alteracions estructurals corticals i un fenotip motor sever que es relacionen amb alguns dels símptomes presentats per pacients amb SL. Per altra banda, la disfunció mitocondrial específica en neurones PVALB, les quals presenten un patró de resposta ràpid i gran dependència en l'energia mitocondrial, no va desenvolupar afectacions corticals histològicament aparents. En aquest cas, el fenotip motor i social observat es podia associar a la neuroinflamació detectada en el cerebel. En conclusió, aquest estudi determina la implicació del còrtex cerebral en el desenvolupament de la patologia de la SL alhora que identifica que la susceptibilitat cortical a la disfunció mitocondrial és específica de tipus neuronal.