Bioremediació d'un aqüifer contaminat per alquilbenzens. Estratègies de bioestimulació i oxidació quimica i caracterització de les comunitats microbianes implicades.
[cat]Els alquilbenzens lineals són els precursors per a la fabricació dels alquilbenzens lineals sulfonats, un dels principals surfactants aniònics per a usos domèstics i industrials. Aquest producte és una barreja de diversos homòlegs i isòmers, composats per una part alifàtica i una part aromàtica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/45703 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/45703 http://hdl.handle.net/10803/120558 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bioremediació Contaminació de l'aigua Cursos d'aigua Bioremediation Water pollution Rivers Hidrocarburs Hydrocarbons |
| Sumario: | [cat]Els alquilbenzens lineals són els precursors per a la fabricació dels alquilbenzens lineals sulfonats, un dels principals surfactants aniònics per a usos domèstics i industrials. Aquest producte és una barreja de diversos homòlegs i isòmers, composats per una part alifàtica i una part aromàtica, que presenten una molt baixa solubilitat en aigua. Els LABs s’han detectat en aigües i sediments en nombrosos estudis. La present tesi doctoral ofereix la valoració de l’estat d’un aqüífer contaminat per LABs i l’avaluació de diverses estratègies de remediació; alhora que estudia les comunitats microbianes implicades en les diverses estratègies de bioremediació i es fa una comparació entre diverses tècniques emprades per la caracterització de les poblacions microbianes. S’ha avaluat la biodegradabilitat dels LABs per part de consorcis degradadors obtinguts prèviament al grup de recerca, comparant-la amb la biodegradabilitat per part de la microbiota autòctona amb diverses estratègies de bioestimulació; obtenint molt bons resultats emprant la microbiota autòctona. En segon lloc, s’ha avaluat la biodegradabilitat d’aquests compostos sota diverses condicions redox, per tal de mimetitzar les condicions variables de l’emplaçament. S’ha comparat la degradació dels LABs en condicions aeròbies, desnitrificants i seqüencials aeròbies- desnitrificants per part de la població autòctona, obtenint degradacions relativament ràpides en tots els casos. Les poblacions microbianes implicades en cadascun dels casos s’han caracteritzat, tant mitjançant mètodes de fingerprinting (DGGE) com per piroseqüenciació i quantificant les poblacions i gens relacionats amb la degradació. D’altra banda, s’ha estudiat la possibilitat d’acoblar les tecnologies d’oxidació química i bioremediació per intentar obtenir degradacions més ràpides; emprant permanganat de potassi i reacció de Fenton modificada. Els resultats obtinguts no aconsegueixen millorar la degradació obtinguda amb la bioremediació sola. S’ha avaluat també l’afectació de les poblacions microbianes per l’aplicació dels oxidants químics, tant en assajos de tipus batch com emprant columnes de sòl, un mètode més aproximat a la situació real in situ. L’avaluació de la degradació en columnes de sòl ha mostrat també la diferència entre l’ús de batch i aquestes, requerint temps d’actuació molt més llargs. Les poblacions microbianes implicades en cadascun dels casos s’han descrit mitjançant DGGE i quantificant les poblacions i gens relacionats amb la degradació. Per últim, s’ha comparat els resultats obtinguts en la caracterització de les poblacions microbianes in situ emprant diversos mètodes, tant relacionats amb la microbiologia clàssica com tècniques moleculars. Les tècniques valorades han estat l’aïllament de microorganismes, tècniques de fingerprinting (DGGE), l’enriquiment de poblacions microbianes actives in situ (emprant les perles BioSep) seguida de DGGE i tècniques de seqüenciació massiva (piroseqüenciació). Aquesta comparació ha demostrat que els resultats obtinguts depenen fortament de la tècnica emprada, i que no existeix una tecnologia idònia per a la caracterització de les poblacions microbianes, sinó que s’ha te tenir en compte els avantatges i limitacions de cadascuna de les tècniques. L’opció recomanada és emprar diverses tecnologies combinant els resultats de cadascuna d’elles per tenir una idea global de la presència i composició de les comunitats microbianes. Mitjançant aquesta combinació de tecnologies, s’ha descrit la microbiota autòctona de l’aqüífer en condicions normals i en presència de la contaminació. A més, s’ha identificat diversos phya i gèneres relacionats amb la presència o absència dels contaminants, servint així com a indicadors de la presència de contaminants o de l’ocurrència de processos de degradació. |
|---|