La consolidació de la pau i l'autogovern al sud de Filipines
Quan es compleixen exactament quatre anys de l'establiment de la Regió Autònoma Bangsamoro al Mindanao Musulmà (RABMM) al sud de Filipines, tant la implementació de l'acord de pau del 2014 entre el Govern i la insurgència moro del MILF com la consolidació de l'autogovern per al poble...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | informe técnico |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311985 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/311985 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Acords de pau Reptes Amenaces Avenços Autogovern Filipines Violència Acuerdo de paz Consolidación de la paz Autogobierno Filipinas |
| Sumario: | Quan es compleixen exactament quatre anys de l'establiment de la Regió Autònoma Bangsamoro al Mindanao Musulmà (RABMM) al sud de Filipines, tant la implementació de l'acord de pau del 2014 entre el Govern i la insurgència moro del MILF com la consolidació de l'autogovern per al poble moro avancen satisfactòriament. L'alto el foc entre ambdues parts és plenament vigent (malgrat alguns enfrontaments esporàdics); la relació entre el Govern central i el Govern de la regió de Bangsamoro (liderada pel MILF en el període de transició) és cooperativa; l'entramat institucional de la implementació de l'acord de pau, amb una alta participació de la comunitat internacional, és funcional; els nivells de violència a la regió han disminuït notablement; el desplegament institucional i legislatiu de la RABMM avança més o menys segons el seu calendari previst; i fins al moment s'ha desmobilitzat més de la meitat dels 40.000 combatents del MILF. Tanmateix, diverses veus recorden que en diversos moments de la història recent de Mindanao les hostilitats bèl.liques s'han reprès després que s'haguessin signat i començat a implementar importants acords de pau, i també adverteixen sobre alguns reptes i amenaces que podrien revertir alguns dels avenços aconseguits. Tot i que en els últims anys s'han reduït considerablement els nivells de violència provocats pels grups armats oposats al procés de pau, el cert és que aquests grups han mostrat una gran resiliència davant les operacions de contrainsurgència de l'Exèrcit, la deslegitimació del seu discurs i modus operandi per part del MILF o la progressiva pèrdua d'influència en l'àmbit internacional per part d'Estat Islàmic, al qual la major part havien jurat lleialtat. Si bé aquests grups estan actualment molt més atomitzats que fa pocs anys, algunes anàlisis sostenen que un eventual fracàs del procés de pau, així com una nova decepció per part de la ciutadania respecte del funcionament i rendiment de la RABMM podrien erosionar novament les condicions perquè aquests grups tornin a enfortir-se i relegitimar-se. D'altra banda, el MILF ha advertit que els retards i deficiències en el suport socioeconòmic als combatents que s'estan desmobilitzant, així com el lent desplegament d'altres aspectes clau de l'anomenada "normalització" de l'acord de pau (com la transformació dels campaments del MILF en àrees productives, la concessió d'una amnistia a ex-combatents per aquells delictes vinculats al conflicte armat o la conformació d'equips mixtos d'excombatents, soldats i policies per mantenir la seguretat en determinades àrees), poden soscavar la confiança en el procés de pau de milers dels seus excombatents i provocar seriosos dubtes entre amplis sectors de la ciutadania sobre els anomenats "dividends de pau". Cal destacar especialment que la lentitud del procés de desarmament i desmobilització de combatents del MILF (encara queden per fer-ho més de 15.000) genera inquietud en diversos sectors de la població. Els governadors de la major part de les províncies que conformen la RABMM consideren que la violència i la inseguretat s'han incrementat des que el MILF lidera el Govern de Bangsamoro, especialment en els seus feus històrics, i adverteixen que alguns dels continguts de l'acord de pau dificulten que les autoritats locals i les forces de seguretat de l'estat puguin complir són la seva responsabilitat en termes de manteniment de l'ordre i la seguretat. Malgrat tot això, encara que en anteriors moments la violència a gran escala s'hagi reprès fins i tot després que s'haguessin signat acords de pau de gran abast i ambició, segurament en la història recent mai s'havia avançat tant en la implementació d'un acord ni en la creació de les condicions que permetin la consolidació de la pau i l'autogovern a Mindanao. |
|---|