Determinación del efecto ventana en la influencia de los campos electromagnéticos continuos sobre el desarrollo de la glandula pineial del embrión de pollo
Des de principis del segle XX són innumerables els treballs realitzats intentant clarificar l'efecte dels camps electromagnètics continus en tot tipus d'espècies animals, entre elles l'embrió de pollastre.<br/>La glàndula pineal de les aus és un òrgan amb la funció situada entre...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8724 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-0306107-135006 http://hdl.handle.net/10803/8724 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | embrió pineal Camps electromagnétics 61 611 |
| Resumo: | Des de principis del segle XX són innumerables els treballs realitzats intentant clarificar l'efecte dels camps electromagnètics continus en tot tipus d'espècies animals, entre elles l'embrió de pollastre.<br/>La glàndula pineal de les aus és un òrgan amb la funció situada entre la fotorreceptora dels rèptils i la neuroendocrina dels mamífers, pel que representa un interesant material d'estudi.<br/>En 1980 Semm, Schneider i Vollrath, plantegen per primera vegada el posible efecte dels CEM sobre la glándula pineal de les aus per considerar que la seva implicació en el procès d'orientació dels animals migratoris (relacionat amb el camp magnètic terrestre) la converteix en un òrgan especialment sensible a la variació dels camps electromagnètics. Des d'aquest moment són nombrossos els treballs que demostren la important acció moduladora que exerceixen els CEM sobre el funcionament de la glándula pineal, entre els que destaca la seva influencia en els nivells de secreció de melatonina. En estudis anteriors i centrant-nos en els estudis realitzats sobre la glándula pineal, s'ha observat que els canvis produïts en les epífisis dels embrions exposats estan més encaminats cap a un procès d'acceleració del seu desenvolupament que a alteracions ultraestructurals.<br/>Per altra banda, els resultats també semblen indicar que l'efecte acumulatiu de l'acció dels CEMc varia en funció de la intensitat de camp aplicada.<br/>Aquesta última dada, ens va fer pensar en la posibilitat de l'existència del denominat "efecte finestra" ja postulat amb anterioritat per autors com Mulay IL y Mulay LM (1964), Adey WR (1980), Ubeda A y cols., (1983), Piera y cols., (1992, 2000). Malgrat tot, per poder confirmar o refutar aquest efecte ens sembla insuficient haver realitzat les nostres investigacions utilitzant solament dos intensitats de CEMc.<br/>Hipótesi i objectius: Basant-nos en la posibilitat de l'existència de l'efecte finestra, ens plantegem repetir alguns dels nostres estudis, utilitzant un ventall més ampli d'intensitats de CEMc, situades entre les utilitzades fins al moment: 9,1 mT; 13,6 mT; 22,7 mT; 26,2 mT; 31,1 mT. Per això es determinen, els efectes sobre el desenvolupament pondoestatural de l'embrió de pollastre (estadi, pes i talla). I sobre la glándula pineal: els efectes sobre la seva morfología, mida i sobre la distribució de les vesícul.les pineals en diferents regions als 10, 15 i 21 dies de desenvolupament.<br/>Material i Mètode: S'utilitzen un total de 220 ous fecundats de la raça White Leghorn: 180 exposats (incubats sota l'acció del camp des del dia 0 al sacrifici), les condicions d'incubació van ser rigurosament controlades durant tot el període) i 40 controls.<br/>Resultats i discusió: En resum podríem dir que, en general, les glàndules dels embrions expossats segueixen el mateix patró de desenvolupament que els controls malgrat que siguin més petites. Les diferencies detectades no segueixen una pauta que ens permeti establir l'existència de l'anomenat efecte finestra, ja que inclús els valors que han resultat estadísticament significatius, tampoc teníen una distribució uniforme ni constant en un determinat grup. En els grups de 15 díes, els embrions expossats presenten un nivell de diferenciació de la porció apical de la glándula, superior al dels controls i que es manté al llarg del desenvolupament per a fer-se més evident en els grups més alts d'exposició. Els canvis que es detecten reflexen variacions en el ritme de creixement i maduració de la glándula pineal i que de forma general interpretem com a accelaració dels seus processos de maduració. |
|---|