Hereus de J. Alfred Prufrock: la filial catalana

Ballart estudia l'assimilació, per part de la cultura catalana, d'un dels referents de la tradició poètica moderna: el poema de T.S. Eliot "The Love Song of J.Alfred Prufrock" per tal demostrar com el drama psicològic del 'Prufrock' és el de l'home i la dona contem...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ballart, Pere|||0000-0002-2835-6784
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2002
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:99552
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/99552
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Parcerisas, Francesc
Carner, Josep
Ferrater, Gabriel
Margarit, Joan
Manent, Albert
Ballart, Pere
Eliot, T. S.
Baudelaire, Charles
Literatura comparada
Poesia anglesa
Poesia catalana
Veu poètica
Intertextualitat
Tècniques literàries
Influència literària
Fracàs
Món urbà
Modernitat
Motiu literari
Descripción
Sumario:Ballart estudia l'assimilació, per part de la cultura catalana, d'un dels referents de la tradició poètica moderna: el poema de T.S. Eliot "The Love Song of J.Alfred Prufrock" per tal demostrar com el drama psicològic del 'Prufrock' és el de l'home i la dona contemporanis. A la primera part de l'article estudia els motius pels quals aquest ha estat considerat el primer poema contemporani: un esquema narratiu allunyat de les convencions simbolistes, el recurs al monòleg dramàtic, un nou repertori iconogràfic més científic, l'alt grau de penetració psicològica, la despersonalització provocada per la vida metropolitana, el registre convencional, l'estil semàntic discontinu, etc. per acabar demostrant, a partir de tots aquests exemples, una fallida de l'idealisme romàntic i una nova concepció poètica. A la segona part, estudia la continuïtat del 'Prufrock' d'Eliot -pel que fa al tema, l'actitud i la forma- a tres poemes catalans: "L'heroi en el desert" de Josep Carner, on destaca una mateixa experiència de vida despersonalitzadora però un valor final diferent; "Diumenge" de Gabriel Ferrater, on presenta la dissolució del drama individual a la col·lectivitat, a un "nosaltres" mediocre; i "Remolcadors entre la boira" de Joan Margarit, on mostra l'ideal enfonsat, víctima el mateix home.