Megadosis de metilprednisolona oral frente a intravenosa para el brote de esclerosis múltiple

La majoria de pacients amb esclerosi múltiple (EM), patiran, sobretot al principi de la seva malaltia, episodis subaguts de dèficit neurològic (brots), dels que es recuperaran en major o menor mesura. Minimitzar el risc de patir un brot és el fonament en el qual es basen les teràpies actuals per a l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ramo-Tello, Cristina|||0000-0001-8643-5053
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2013
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:113027
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/113027
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Esclerosi múltiple
Descripción
Sumario:La majoria de pacients amb esclerosi múltiple (EM), patiran, sobretot al principi de la seva malaltia, episodis subaguts de dèficit neurològic (brots), dels que es recuperaran en major o menor mesura. Minimitzar el risc de patir un brot és el fonament en el qual es basen les teràpies actuals per a l'EM, si bé cap de les disponibles és capaç d'evitar-lo completament, per la qual cosa, el tractament adequat del brot, que persegueix escurçar la seva durada y millorar la seva recuperació, continua essent una de les bases de l' atenció als pacients amb EM.Disposem d' una molt abundant literatura mèdica i de guies terapèutiques sobre els tractaments que modi-fiquen l' evolució natural de la malaltia, però molt poca sobre quin és el millor tractament pel brot una vega-da s'ha produït. Existeix acord en que cal tractar amb corticoides, però no hi ha consens sobre els brots que s'han de tractar, els corticoides a utilitzar, per quina via, en quina dosi ni durant quant de temps, ni tampoc amb quin període temporal pel que fa a la finestra terapèutica. En aquesta Tesi Doctoral s' ha revisat la literatura mèdica relacionada amb la fisiopatologia del brot d' EM, les pautes de tractament que s' apliquen i com actuen aquests tractaments, i s' hi exposen els resultats de l' assaig doble cec i aleatoritzat, realitzat amb l' objectiu de comprovar la hipòtesi que una dosi bio-equivalent de metilprednisolona (MP) administrada per via oral no ha d' ésser inferior, ni clínica ni radiològicament, a l' administrada per via intravenosa pel tractament del brot d'EM.Els resultats evidencien que no hi ha relació d' inferioritat de la via oral en relació a la intravenosa i que es manté el mateix nivell de seguretat i tolerància. Això ja constitueix en si mateix un benefici per a la qualitat de vida del pacient, però també suposa un estalvi pel sistema sanitari i laboral. Concloem que no sembla justificat continuar tractant el brot d' EM per via intravenosa i creiem haver contri-buït amb aquest treball a canviar el paradigma del tractament del brot de EM.