Attitudes towards corruption and their consequences on political behavior

La coexistència d'un ferm rebuig de la corrupció tant a les enquestes com al debat públic, amb la freqüent reelecció de polítics corruptes representa una paradoxa en les ciències socials. Segons algunes teories democràtiques, les eleccions haurien de servir per fer que els polítics retessin com...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Breitenstein, Sofia|||0000-0002-5591-3320
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:242992
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/242992
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Comportament polític
Corrupció
Experiments d'enquestes
Comportamiento político
Political behavior
Corrupción
Corruption
Experimentos de encuestas
Survey experiments
Ciències Socials
Descripción
Sumario:La coexistència d'un ferm rebuig de la corrupció tant a les enquestes com al debat públic, amb la freqüent reelecció de polítics corruptes representa una paradoxa en les ciències socials. Segons algunes teories democràtiques, les eleccions haurien de servir per fer que els polítics retessin comptes; però, estudis empírics realitzats en diversos països indiquen que el càstig electoral als polítics corruptes és limitat. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar les actituds dels ciutadans envers la corrupció i la seva importància relativa en el vot, per tal de proporcionar una millor comprensió de la rendició de comptes de la corrupció. Una explicació recurrent de per què els votants no sancionen la corrupció de manera més severament és que no estan prou informats sobre les irregularitats que cometen els polítics (votants ignorants) o que en realitat no estan tan preocupats per la mala conducta d'aquests (votants indiferents). Aquesta tesi aporta evidències empíriques que els votants es preocupen per la corrupció i que, idealment, no volen votar el polític corrupte, però, castigar els polítics no és tan simple com sembla. Al emetre un vot els ciutadans consideren molts altres aspectes importants a més de la integritat dels polítics. Votar és una decisió multidimensional i els electors poden sacrificar la integritat d'un polític a canvi d'altres característiques que valoren. L'aclaparadora desaprovació de la corrupció a les enquestes ha estat interpretada com un biaix de desitjabilitat social. Segons aquesta posició, el rebuig a la corrupció que els ciutadans expressen a les enquestes està motivat per la seva voluntat d'expressar actituds socialment acceptades. El capítol 2 d'aquesta tesi mostra que les intencions de votar a un candidat corrupte del partit preferit no augmenten quan els enquestats poden amagar les seves respostes individuals a l'investigador, per contra augmenten quan la pregunta respecta la complexitat de la presa de decisions en les eleccions. Per tant, el principal problema de les preguntes d'enquesta estàndards sobre actituds envers la corrupció, no és el biaix de desitjabilitat social, sinó la seva incapacitat per replicar la multidimensionalitat de les eleccions reals. Respectant la complexitat de la presa de decisions en eleccions, el Capítol 3 utilitza un experiment conjoint per reflectir aquest escenari multidimensional i així mesurar la importància relativa de la corrupció en el vot. Aquest capítol proporciona clares evidències que els votants estan disposats a sacrificar la integritat d'un polític a canvi d'altres característiques valorades. Els resultats mostren que la identitat partidista determina el vot en la mateixa mesura que la corrupció. Així mateix compartir la identitat partidista amb el polític i la bona gestió de l'economia d'aquest, moderen l'efecte negatiu que la corrupció té en les seves intencions de vot. A part d'estudiar a canvi de quines característiques dels polítics els votants sacrifiquen la integritat, aquesta tesi també (i) identifica els mecanismes causals que porten als votants a (no) votar un polític corrupte (ii) explora quines característiques individuals dels votants augmenten la probabilitat que sacrifiquin la integritat i (iii) examina quines característiques dels candidats alternatius causen un major càstig al polític corrupte. El capítol 4 mostra que la disminució de la confiança cap al polític corrupte explica perquè els votants decideixen no votar-lo. El Capítol 5 identifica heterogeneïtats modestes però potencialment rellevants en les respostes dels ciutadans a la corrupció, mentre que el Capítol 6 mostra que els votants castiguen el polític corrupte i voten a l'opció alternativa quan aquest és un candidat atractiu.