Modelling sea level rise impacts and the management options for rice production: the Ebro Delta as an example
Les àrees costaneres han de fer front als riscos creixents relacionats amb la PNM. El Delta de l'Ebre és un ecosistema representatiu de la vulnerabilitat de les zones costaneres a la PNM. La producció d’arròs és la principal activitat econòmica, ocupant un 65 % de la superfície total, és sensib...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461596 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461596 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Canvi climàtic Zones costaneres Mesures d'adaptació Cambio climático Zonas costeras Medidas de adaptación Climate change Coastal areas Adaptation measures Ciències 502 504 574 633 |
| Sumario: | Les àrees costaneres han de fer front als riscos creixents relacionats amb la PNM. El Delta de l'Ebre és un ecosistema representatiu de la vulnerabilitat de les zones costaneres a la PNM. La producció d’arròs és la principal activitat econòmica, ocupant un 65 % de la superfície total, és sensible a la PNM, i l'augment de la salinitat del sòl, el factor més limitat de la producció. Per tant, cal analitzar els impactes de la PNM, és a dir, la inundació i la salinització del sòl, i desenvolupar les mesures d'adaptació adequades. Vam construir models espacials (1 × 1 m) sobre les zones més vulnerables a la inundació, pèrdua de sediments, salinitat del sòl i pèrdua de producció d'arròs. Mitjançant l’acoblament de dades SIG amb GLMz, i posteriorment, els models es van executar en diferents escenaris previstos per l'IPCC (AR5) fins a l’any 2100. També vam avaluar la viabilitat d'una mesura d'adaptació innovadora basada en la natura, que consisteix a recuperar els sediments atrapats en els embassaments de la conca a la plana deltaica. L'elevació (inversament) va ser la variable més important a l'hora d'explicar la variació en la salinitat del sòl, els models van predir una disminució de l'índex de producció d'arròs normalitzat (RPI) seguint el gradient d'elevació del delta. Depenent de l'escenari considerat, els models prediuen una reducció del RPI al 2010 del 62.1% al 54,6% per l’any 2100, en l'escenari més conservador (PNM = 0.53 m); i fins al 33.8% per al pitjor dels escenari considerat (PNM = 1.8 m), amb una disminució dels beneficis de fins a 300 € per hectàrea. Per als mateixos escenaris, la superfície d’arrossars inundada va ser del 36-90 %, i la pèrdua de sediment va ser de entre 122 i 418 milions de tones. La mesura d'adaptació proposada, basada en la natura, va tenir un efecte positiu en la producció d'arròs i es pot considerar una opció de gestió innovadora per mantenir els serveis ecosistèmics del Delta de l'Ebre, tot i la PNM. Els nostres models es poden aplicar a altres àrees deltaiques de tot el món, ajudant els agricultors i els ‘stakeholders’ a identificar àrees vulnerables als efectes de la PNM així com a desenvolupar plans de gestió. |
|---|