El català dels locutoris: pràctiques i ideologies lingüístiques de la migració en espais urbans castellanoparlants
Des del camp de la sociolingüística crítica de base etnogràfica, aquest estudi investiga les pràctiques i ideologies lingüístiques entorn del català d'un grup de vint persones multilingües indocumentades que, provinents de l'Àsia meridional, el nord d' Àfrica, l' Àfrica central,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/58925 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.2436/20.2504.01.111 http://hdl.handle.net/10459.1/58925 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Multilingüisme Lingüística Català Multilingualism Linguistics Catalan language |
| Sumario: | Des del camp de la sociolingüística crítica de base etnogràfica, aquest estudi investiga les pràctiques i ideologies lingüístiques entorn del català d'un grup de vint persones multilingües indocumentades que, provinents de l'Àsia meridional, el nord d' Àfrica, l' Àfrica central, l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica, organitzen les seves trajectòries de mobilitat en un locutori d'un barri castellanoparlant de l'àrea metropolitana de Barcelona. A través d'entrevistes, gravacions d'interaccions espontànies i observació participant de pràctiques comunicatives orals i escrites recollides al llarg de dos anys, s'analitzen els discursos sobre aquesta llengua que es mobilitzen en aquests espais discursius transnacionals. S'argumenta que les xarxes migratòries perceben el català com un codi sense rèdit socioeconòmic en el mercat laboral local, i com una llengua «aliena» d'ús privat ideològicament no inserida en els seus repertoris lingüístics. Tanmateix, s'observa que, a la pràctica, el català s'inscriu en el castellà globalitzat eminentment translingüístic amb què els informants fan front a la seva precarietat socio- econòmica. Es conclou que, en espais urbans on impera el castellà com a llengua franca (de va riants molt flexibles alhora peninsulars i llatinoamericanes), les poblacions migrades ten - deixen a legitimar els règims monolingües de les societats d'acollida. Quant a ús, però, es demostra que les xarxes transnacionals amb perspectives de reterritorialització a Catalunya s'integren en els mercats lingüístics dels barris catalans incorporant l'ús del bilingüisme en català i castellà en el seu dia a dia. Amb tot, no esdevenen nous parlants del català, en aquestes institucions alternatives de la migració encara inexplorades on la presència d'aquesta llengua és escassa |
|---|