Infectious keratoconjunctivitis at the wildlife-livestock interface from mountain systems: dynamics, functional roles and host-mycoplasma interactions
La queratoconjuntivitis infecciosa (QCI) és una malaltia ocular que afecta a ovins i caprins, tant domèstics com salvatges. La seva epidemiologia pot arribar a ser complexa i involucrar diverses espècies d’hostes a la interfase domèstic-salvatge de zones alpines. En aquest context, hipòtesis contràr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/405366 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/405366 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Queratoconjuntivitis infecciosa Infectious keratoconjunctivitis Interficie salvatge-domèstic Interaz salvaje-doméstico Wildlife-livestock interfacte Mycoplasma conjunctivae Ciències de la Salut 619 |
| Sumario: | La queratoconjuntivitis infecciosa (QCI) és una malaltia ocular que afecta a ovins i caprins, tant domèstics com salvatges. La seva epidemiologia pot arribar a ser complexa i involucrar diverses espècies d’hostes a la interfase domèstic-salvatge de zones alpines. En aquest context, hipòtesis contràries sobre espècies reservori s’han formulat mitjançant dades epidemiològiques poc concloents. L’Objectiu principal d’aquesta tesi és proporcionar informació epidemiològica complerta per tal de inferir la funcionalitat de les diferents poblacions d’hostes presents als sistemes muntanyosos. En l’Estudi I i II, la situació epidemiològica de Mycoplasma conjunctivae es va avaluar en els ovins i caprins domèstics de tres zones muntanyoses, els Pirineus, la Serralada Cantàbrica (Nord Espanya) i la serralada del Karakorum (Himàlaia, Pakistan) per a tal d’avaluar quin risc poden suposar com a font de QCI per a la fauna salvatge simpàtrica. L’elevada prevalença trobada, junt amb la pràctica absència de signes clínics, suggereix que l’ovella (Ovis aries) és un bon hoste per al manteniment endèmic de M. conjunctivae. A més, Chlamydiaceae es va trobar de forma endèmica als ulls dels remugants domèstics de Pakistan i podria ser un factor predisposant per al desenvolupament clínica de QCI (Estudi II). A l’Estudi III, la dinàmica de M. conjunctivae i la seva epidemiologia molecular es va estudiar en les comunitats d’hostes domèstics i salvatges del Pirineu i la Serralada Cantàbrica. Els resultats van mostrar cicles epidemiològics selvàtics i domèstics separats al Pirineu. Clústers específics de soques de M. conjunctivae van ser mantinguts en algunes poblacions d’isards pirinencs (Rupicapra p. pyrenaica) sense la contribució substancial d’altres hostes. A més, es van observar diferents escenaris epidemiològics en les poblacions d’isard que van anar de la desaparició de M. conjunctivae a la persistència epidèmica i endèmica del micoplasma. La transmissió interespecífica de M. conjunctivae va ser puntualment constatada entre isard, mufló i ovella. Tot i que la gran majoria de casos de QCI trobats a l’isard no van ser originats per soques d’origen domèstic, les ovelles possiblement han tingut un paper històric important en la introducció de M. conjunctivae en les poblacions de fauna salvatge. Això és suggerit als Estudis II i III degut al consistent escenari epidemiològic trobat entre ovelles i isards simpàtrics. En l’Estudi IV, el curs d’una epizoòtia de QCI va ser estudiat en una població captiva de cabra salvatge (Capra pyrenaica), en la que la interacció micoplasma-hoste va evolucionar cap a signes clínics més lleus, menor càrrega bacteriana i possiblement una major persistència ocular del micoplasma. A més, aquest estudi proporciona evidències sobre el potencial rol que poden jugar els hostes salvatges en el manteniment de M. conjuntivae en diferents situacions epidemiològiques. Finalment, a l’Estudi V, es va explorar la presència de M. conjuntivae en localitzacions diferents als ulls i en relació amb la transmissió i persistència individual. La transmissió de M. conjuntivae és possible a través del contacte directe amb secrecions oculars i nasals i de forma indirecta mitjançant vectors (Musca sp.). A més, Mycoplasma conjunctivae es va detectar al conducte auditiu de diferents espècies d’hostes, fet que pot tenir implicacions epidemiològiques importants. En conclusió, els resultats d’aquesta tesi ressalten el capacitat de M. conjuntivae per a establir diferents interaccions amb els seus hostes i persistir a les poblacions mitjançant patrons de transmissió diferents. El paper de reservori o d’hospedador accidental està determinat tant per factors relacions amb el propi hospedador com amb el micoplasma. Les característiques de les poblacions d’hostes possiblement també modulen la interacció micoplasma-hoste mitjançant la connectivitat entre individus, la transmissió de M. conjuntivae i finalment determinar la seva persistència i el paper dels diferents hostes en el sistema. |
|---|