De la realidad al diseño medieval: Proyección y construcción de la Catedral de Santa María de Girona mediante técnicas digitales

La tesi se centra en la Catedral de Santa Maria de Girona, reconeguda per la seva influència en l'arquitectura gòtica mediterrània i la seva transformació de tres naus a una sola, marcada per consultes històriques. La presència d'estructures romàniques prèvies va allargar la construcció de...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Moreno Garcia, David
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/690582
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690582
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Geometria
Arquitectura
Construcció
Construcción
Geometry
Architecture
Construction
Enginyeria i arquitectura
72
74
93
Descripción
Sumario:La tesi se centra en la Catedral de Santa Maria de Girona, reconeguda per la seva influència en l'arquitectura gòtica mediterrània i la seva transformació de tres naus a una sola, marcada per consultes històriques. La presència d'estructures romàniques prèvies va allargar la construcció des de 1312 fins al 1603, amb la finalització total a la dècada de 1950. El 2019, un escàner làser 3D integral marca un hito en digitalitzar la catedral, permetent noves investigacions. L'objectiu principal és aprofundir en la projecció i construcció des d'una perspectiva arquitectònica, utilitzant tècniques de captura massiva de dades i recolzant-se en estudis històrics. Es delineen quatre fases clau: estudi geomètric, creació d'una base documental, estudi dimensional i formal, i definició d'una seqüència constructiva. Els resultats revelen la importància del disseny en el context gòtic, destacant proporcions harmòniques i simbolismes numèrics arrelats en la filosofia medieval. La disposició inicial de l'absis es vincula a conceptes teològics i filosòfics, mentre que la connexió simbòlica entre la nau i l'absis transita d'un disseny ad triangulum a ad quadratum. La metodologia emprada proporciona dades qualitatives i quantitatives, mostrant la precisió constructiva de l'edifici amb mínimes variacions. La recerca estableix una seqüència constructiva del 1312 al 1608, associada a 18 mestres d'obra. A més, qüestiona hipòtesis sobre la seu romànica mitjançant tècniques digitals. Aquest estudi no només aprofundeix en el disseny i construcció de la catedral, sinó que també representa un avanç integrant mètodes avançats en l'estudi del patrimoni arquitectònic. Els descobriments sobre proporcions geomètriques i seqüència constructiva enriquexen la comprensió de la Catedral i ofereixen perspectives per a futures investigacions, essent una referència per a estudis similars en altres edificis gòtics.