Fronteras de gentrificación: privilegio, desposesión y geografías juveniles en el centro de la Ciudad de México
Aquest article examina els “efectes de frontera” generats pels processos de gentrificació i renovació urbana al centre de la Ciutat de Mèxic, amb un enfocament particular a les geografies juvenils de l'Alcaldia Cuauhtémoc. Des d´una perspectiva etnogràfica i cartogràfica, s´analitza com les jov...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/433861 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/433861 https://dx.doi.org/10.5821/ace.20.58.13236 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sociology, Urban -- Mexico -- Mexico Urban renewal -- Mexico -- Mexico Space perception -- Mexico -- Mexico Youth -- Mexico -- Mexico Gentrificación Fronteras urbanas Juventudes Cartografía social Gentrificació Fronteres urbanes Joventuts Cartografia social Gentrification Urban borders Youth Social cartography Sociologia urbana -- Mèxic -- Ciutat de Mèxic Rehabilitació urbana -- Mèxic -- Ciutat de Mèxic Percepció de l'espai -- Mèxic -- Ciutat de Mèxic Joves -- Mèxic -- Ciutat de Mèxic Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Sumario: | Aquest article examina els “efectes de frontera” generats pels processos de gentrificació i renovació urbana al centre de la Ciutat de Mèxic, amb un enfocament particular a les geografies juvenils de l'Alcaldia Cuauhtémoc. Des d´una perspectiva etnogràfica i cartogràfica, s´analitza com les joventuts experimenten, encarnen i resignifiquen les transformacions urbanes en un territori marcat per la desigualtat. A partir d'exercicis de mapeig i relats territorials realitzats amb joves que habiten a les colònies Roma i Doctors, s'identifiquen escales espacials no fixes, sinó mòbils i permeables, que revelen contrastos entre el privilegi i la despossessió, la seguretat i l'amenaça, el cosmopolitisme i l'estigmatització. Amb el treball de camp es mostra que la gentrificació i la renovació urbana no constitueixen processos totalitzants als barris on s'instal·len, sinó més aviat fenòmens disparats que es manifesten en estils de vida, reconeixements socials, límits simbòlics i pràctiques quotidianes. En aquest context, els joves construeixen narratives cartogràfiques que donen compte de fronteres urbanes viscudes com a “espais extrems”, on l'expansió material i simbòlica de la Roma sobre la doctora activa noves formes d'injustícia espacial. L'estudi argumenta que aquestes fronteres no només separen, sinó que també articulen relacions conflictives i desiguals, reconfigurant el territori com a camp de disputa generacional i política. Així, les joventuts no són simples espectadores del procés de renovació urbana sinó agents actius que, mitjançant les seves trajectòries i apropiacions de l'espai, evidencien les tensions, les resistències i les possibilitats de reconfiguració en aquest centre urbà en transformació. |
|---|