Imágenes femeninas en la obra pampina de Hernán Rivera Letelier
Imatges femenines a l'obra pampina d'Hernán Rivera Letelier constitueix una doble revisió: d'una banda, és una mirada d'obres narratives que tenen com a escenari les oficines salitreras del nord de Xile; però de l'altra, és l'observació de la dona xilena en el seu esdev...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243373 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243373 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rivera Letelier, Hernán Literatura Literature Imatges de dona Imágenes de mujer Woman images Ciències Humanes |
| Sumario: | Imatges femenines a l'obra pampina d'Hernán Rivera Letelier constitueix una doble revisió: d'una banda, és una mirada d'obres narratives que tenen com a escenari les oficines salitreras del nord de Xile; però de l'altra, és l'observació de la dona xilena en el seu esdevenir històric. En aquest exercici reconeixem que la dona perfilada en les novel·les té, al seu torn, una doble lectura: les dones representades en les narratives i els vincles d'aquestes amb les dones de la Història nacional. La Història nacional ha estat construïda sobre la base d'una diversitat de factors i successos que li pertoquen des dels seus orígens més elementals: un territori precolombí habitat per una cultura molt diversa a la qual predomina actualment, una posterior ocupació colonial, un tempestuós procés d'autonomia i independència i una complexa delimitació territorial que ha provocat, fins al dia d'avui, conflictes històrics amb països veïns. En aquesta construcció de Xile com estat, com a nació o com identitat -o totes elles juntes-, el protagonisme masculí ha acaparat el relat. La història de nord de Xile no està exempta d'aquesta complexitat. Una zona tan dura com el desert és reflex de la sacrificada vida dels éssers humans que habiten la pampa: la sequedat de la terra, l'ardor del clima, l'hostilitat dels esvorancs i, en ells, la riquesa mineral, són un espai que no podem eludir. La importància que atorguen aquests contextos permet aturar-nos en la materialització de les diferències jeràrquiques, de les desigualtats socials, dels abismes econòmics i les històriques discordances genèriques. La valoració de l'escenari ens possibilita identificar en quina mesura contribueix i/o exacerba aquestes imatges femenines. És indiscutible que la dona, com a figura autònoma, ha estat històricament invisibilitzada, ha estat immersa en una relació i dialèctica de subalternitat, el que ens permet fixar la present investigació en l'anàlisi de la representació -social i cultural- d'aquesta dona-històrica-novelada com una forma d'explorar des de la literatura, aspectes silenciats en el discurs històric. Les novel·les que formen part del corpus han estat identificades com històriques i socials, totes dues del nord pampino. En totes elles apareixen prostitutes, dones amants-estimades, mares i algunes que desenvolupen un paper més polític o de lideratge; amb això, l'objectiu fonamental és analitzar aquestes imatges femenines que es projecten en les obres. La construcció d'aquestes dones en les novel·les no pot ser casual. L'esdevenir del feminisme ens atorga la possibilitat d'encausar una lectura minuciosa, de reconèixer la performativitat del gènere i del discurs, d'identificar les característiques històriques, socials i fins i tot biològiques que han col·laborat en la persistència d'un discurs/acció establert cap/envers el gènere femení. |
|---|