Monitorización terapéutica de infliximab en enfermedad inflamatoria intestinal pediátrica
Introducció: La monitorització terapèutica (TDM) d'infliximab (IFX) és una eina útil per a individualitzar i optimitzar el tractament en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII). Objectius: El primer objectiu de l'estudi va ser desenvolupar un model farmacocinètic poblacional (p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311324 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/311324 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infliximab Monitorització terapèutica Therapeutic drug monitoring Monitorización terapéutica Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció: La monitorització terapèutica (TDM) d'infliximab (IFX) és una eina útil per a individualitzar i optimitzar el tractament en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII). Objectius: El primer objectiu de l'estudi va ser desenvolupar un model farmacocinètic poblacional (popPK) de IFX en població pediàtrica amb MII incloent biomarcadors i polimorfismes genètics. El segon objectiu va ser avaluar l'eficàcia i seguretat a llarg termini, amb dades en vida real, d'un programa multidisciplinari de TDM proactiva amb ajustos de posologies calculades mitjançant estimacions bayesianes a través d'un model popPK (Fasanmade et al. 2011) Metodologia: Tots dos estudis van ser descriptius, longitudinals, ambispectius i unicéntrics que van incloure a pacients pediàtrics (≤ 18 anys) amb MII en tractament amb IFX. En el primer estudi, per a la construcció del model popPK, es van recollir variables demogràfiques, clíniques i analítiques dels pacients tractats amb IFX entre Juliol de 2016 i Maig de 2022 (n=31). Es van analitzar 20 polimorfismes d'un sol nucleòtid (SNP). Les concentracions sèriques d'IFX i els anticossos anti IFX (ATI) es van determinar mitjançant assaig inmunoenzimàtic (ELISA). La modelització popPK es va realitzar mitjançant anàlisi no lineal d'efectes mixtos (NONMEM). En el segon estudi, per a avaluar l'eficàcia i seguretat de la TDM proactiva, es van comparar els pacients als quals es va realitzar TDM proactiva entre Setembre 2019 i Setembre de 2023 (n=21) amb els pacients en TDM reactiva entre Setembre 2015 i Agost 2019 (n=17). Les dosis de IFX es van ajustar per a mantenir Cmin d'IFX en setmanes 1-3 ≥ 25 µg/ml, setmanes 6-7 ≥ 15 µg/ml i en manteniment 5-8 µg/ml. En el cas de malaltia perianal fistualizant o de malaltia inflamatòria intestinal d'inici molt precoç, l'objectiu de Cmin va ser entre 10-15 µg/ml. La determinació de concentracions d'IFX i d'ATI es va realitzar amb ELISA, i a partir de Maig de 2022 per quimioluminescència (CLIA). Es van analitzar les remissions clíniques, biològiques i endoscòpiques, fallides de tractament, hospitalitzacions, visites a urgències i reaccions adverses. Resultats: La farmacocinètica d'IFX es va descriure mitjançant un model de dos compartiments. El pes, la velocitat de sedimentació globular (VSG), la calprotectina fecal (CF) i el SNP rs1048610 (ADAM17) van mostrar significació estadística per l'aclarament (CL), i l'albúmina per a l'aclarament intercompartimental (Q). Les estimacions de CL1 (genotip-AA), CL2 (genotip-AG), CL3 (genotip-GG), Q, Vc i Vp (volums de distribució central i perifèrica) van ser de 0,0066 L/h/46,4 kg; 0,0055 L/h/46,4 kg; 0,0081 L/h/46,4 kg; 0,0029 L/h/46,4 kg; 0,6750 L/46,4 Kg; i 1,19 L/46,4 kg, respectivament. Les estimacions de la variabilitat interindividual (VII) per a CL, Vc i Vp van ser del 19,33, 16,42 i 36,02%, respectivament. Les Cmin mitjanes (desviació estàndard) d'IFX van ser de 6,83 (5,66) µg/ ml en TDM reactiva i de 12,38 (9,24) µg/ml en TDM proactiva (p=0,08). No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups en les taxes de remissió o fracàs del tractament. El grup proactiu va tenir menys hospitalitzacions (14,29% vs. 23,53%; p=0,47) i una mitjana de dies d'hospitalització més curta (6 vs 19; p=0,50), encara que sense significació estadística. El nombre de pacients amb reaccions adverses van ser majors en el grup proactiu (38,10% vs 23,53%; p=0,34), però sense diferències significatives. Conclusió: Un model popPK que utilitza el pes, l'albúmina, la CF, la VSG i el SNP rs1048610 prediu amb exactitud les concentracions mínimes d'IFX en nens amb MII. La TDM proactiva no va mostrar diferències significatives en els resultats analitzats en comparació amb la TDM reactiva. Els resultats obtinguts en tots dos grups van ser similars als grups d'intervenció (TDM proactius) reportats en altres estudis. Es necessiten estudis amb mostres més grans per a optimitzar l'estratègia de monitorització. |
|---|