La Música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. Dades documentals per a la seva reconstrucció amb una aproximació al repertori litúrgic conservat
Manresa, ciutat mitjana de Catalunya, important pels seus esdeveniments històrics; l'església de Santa Maria de la Seu, nucli central on si celebraven les festivitats i commemoracions rellevants, a més de la seva litúrgia diària; i dues dades estratègicament escollides 1714-1808 (final de la gu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5193 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0213106-163827 http://hdl.handle.net/10803/5193 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | s. XVIII Manresa (Catalunya) Música Ciències Humanes 78 |
| Sumario: | Manresa, ciutat mitjana de Catalunya, important pels seus esdeveniments històrics; l'església de Santa Maria de la Seu, nucli central on si celebraven les festivitats i commemoracions rellevants, a més de la seva litúrgia diària; i dues dades estratègicament escollides 1714-1808 (final de la guerra de Successió i principi de la guerra del francés) són els tres punts sobre els quals es basa la tesi, amb l'interès de mostrar la quotidianitat musical, d'aquests quasi cent anys, per arribar a unes conclusions extrapolables a altres ciutats semblants de Catalunya.<br/>Consta de dues parts:<br/>1a.- Documentació històrica, a partir dels documents conservats, que compren dos apartats: <br/>a.- La transcripció de tres manuscrits inèdits de Joaquim Sarret i Arbós (*1853; 1935) que donen informació de la música a Manresa, de la capella de música i dels organistes de la Seu de Manresa. <br/>b.- La transcripció d'informació a l'entorn de la música a la Seu de Manresa a través de diferents llibres conservats a l'Arxiu Històric de la Seu: A través d'acords: (Concòrdia del Tauler, Consueta del paborde Jacint Romanyà, Noticies de la Comunitat, Deliberacions del Capitols de Canonges, Resolucions de la Comunitat de Beneficiats); i a través dels pagaments i despeses (pòlisses de salaris, comptes de quotidianes distribucions, de terces dels residents; i d'anotacions en altres llibres (eixides de carnisseria, confraria de la Minerva, confraria de les Santes Ànimes, visites dels bisbes).<br/>Incloc, també, una relació dels manuscrits musicals conservats a l'Arxiu de de la Seu, que pertanyen a aquest periode, que fan un total de 191 obres.<br/>2ª.- Documentació musical a través de deu partitures, per donar a conèixer la música que s'interpretava a Manresa, oferir un "nou" material musica inèdit i mostrar models de treball amb exemples concrets.<br/>Les deu partitures, seleccionades segons diferents criteris, mostren a sis compositors: Jaume Balius, Salvador Dachs, Josep Masvasí, Caietà Mensa, Pere Antoni Monlleó i Joan Petzí, dels quals hi incloc una extensa biografia.<br/>Són composicions, totes en llatí, per ser utilitzades en un context litúrgic; amb forma polifònica, a excepció d'una que alterna la polifonia amb el cant pla.<br/>Cada un d'aquests manuscrits musicals, està transcrit amb la partitura i les particel·les corresponents, amb una anàlisi de les tècniques compositives i la comparació o relació <br/>-no exhaustiva- amb altres de semblants d'altres compositors internacionals de la mateixa època, com Domenico Scarlatti (*1685; 1757), Giovanni Pergolesi (*1710; 1736), Joseph Haydn (*1732; 1809), Luigi Boccherini (*1743; 1805), Johann Sebastian Bach (*1685; 1750), Wolfgang Amadeus Mozart (*1756; 1791), Charles Theodore Pachelbel (*1690; 1750), Antonio Vivaldi (*1678; 1741) i Antonio Salieri (*1750; 1825).<br/>Aquestes partitures, enteses com a una selecció significativa, mostren la forma de compondre dels músics d'aquesta época, on predomina la seva "funcionalitat" i demostren eficàcia i utilitat per a l'ocasió per a la qual varen ser realitzades.<br/>La finalitat d'aquesta tesi ha estat principalment donar a conèixer unes partitures perquè puguin ser interpretades. A més, la voluminosa documentació a l'entorn del fet musical ofereix un ampli fons inèdit que pot servir de consulta o com a base a altres investigacions i així ampliar els estudis i treballs d'investigació ja realitzats; i tot això encaminat a conèixer la música del segle XVIII a Catalunya. |
|---|