Assessment of Wave Overtopping at Vertical Structures with Double Seawall and Bullnoses. Case Study: "Princess Elisabeth Island"

El desenvolupament de les energies renovables marines depèn d’infraestructures segures i resilients capaces de garantir un subministrament elèctric fiable. Un exemple destacat és el Modular Offshore Grid 2 (MOG2), en construcció davant la costa belga, que integrarà 3,5 GW de capacitat eòlica marina...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ger Salvatierra, Geremy Jaime
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/456236
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/456236
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ocean waves
Hydraulic structures
Dikes (Engineering)
seawall
wave
overtopping
coefficients
bullnose
caissons
EurOtop
flowcharts
offshore
predictive
complex
Onades
Estructures hidràuliques
Dics (Enginyeria)
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària::Ports i costes
Descripción
Sumario:El desenvolupament de les energies renovables marines depèn d’infraestructures segures i resilients capaces de garantir un subministrament elèctric fiable. Un exemple destacat és el Modular Offshore Grid 2 (MOG2), en construcció davant la costa belga, que integrarà 3,5 GW de capacitat eòlica marina mitjançant la illa artificial Princess Elisabeth Island. La primera fase inclou una base d’escullera i la instal·lació de 23 caixons de formigó que conformaran un perímetre vertical, amb finalització prevista per al 2027. Un dels principals reptes de disseny és el rebasament de l’onatge, que amenaça components elèctrics essencials i pot limitar l’expansió de la xarxa al mar del Nord. Per fer-hi front, s’ha projectat un doble dic vertical separat per una zona d’amortiment, tots dos amb geometria de morro corbat (bullnose). Tanmateix, aquesta configuració queda fora de l’àmbit d’aplicació del manual EurOtop, habitualment emprat en estructures de protecció costanera més convencionals. Davant aquesta limitació, la recerca ha desenvolupat correccions empíriques, derivant nous coeficients i factors de reducció específics per a bullnoses (γbn) i conques dissipadores (γswb). Mitjançant anàlisi de regressió, classificació i proves de sensibilitat, s’han obtingut equacions predictives que milloren l’estimació dels rebasaments. Els resultats, validats amb dades experimentals, van explicar més del 95% de la variància observada. Tot i així, s’assenyala que el conjunt de dades és limitat, i per tant els resultats no són directament extrapolables a altres projectes sense validacions addicionals o modelització numèrica. Malgrat aquestes restriccions, el treball aporta coneixements rellevants sobre el rebasament en estructures complexes i constitueix una base per a futures investigacions en resiliència marina.