Tejiendo temporalidades: la cultura del esparto y su potencial postfigurativo para el decrecimiento
Aquesta tesi, situada a la intersecció entre l'antropologia i la història, examina la cultura de l'espart del sud-est peninsular ibèric com a via per repensar el paper de la cultura popular tradicional per al decreixement. Partint d'un context de crisi ecosocial –entesa també com a cr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695770 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695770 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Espart Esparto grass Esparto Cultura popular tradicional Traditional popular culture Decreixement Degrowth Decrecimiento Ciències Socials 572 |
| Sumario: | Aquesta tesi, situada a la intersecció entre l'antropologia i la història, examina la cultura de l'espart del sud-est peninsular ibèric com a via per repensar el paper de la cultura popular tradicional per al decreixement. Partint d'un context de crisi ecosocial –entesa també com a crisi d'imaginaris temporals– introdueixo la noció de Progrés com la temporalitat cultural hegemònica vinculada al creixement capitalista. Contribuint a la literatura del decreixement i als estudis de la prefiguració, –l'anticipació en el present dels canvis desitjats en una societat postcapitalista– proposo el concepte de postfiguració per referir-me al projecte de rescat i reinterpretació selectiva de pràctiques del passat capaces de nodrir presents i futurs decreixentistes. Teòricament, la proposta es fonamenta en una tradició de pensament crítica amb el Progrés que vincula tradició i revolució; específicament, a la feina de William Morris, Gustav Landauer, Walter Benjamin i Simone Weil. L'anàlisi empírica es basa en tres anys d'etnografia multisituada i una investigació arxivística sobre els passats, els presents i els futurs de la cultura de l'espart –fibra autòctona de les zones semiàrides del sud-est peninsular i del Magrib utilitzada, des de la Prehistòria, per a la confecció de cistelleria, calçat, corderia, entre altres. Continuo, per això, tres eixos analítics: la reconstrucció dels passats de l'espart “raspallant la història a contrapèl”; la descripció dels universos de valor de l'actualitat “litigant culturalment”; i l'anàlisi crítica de diverses narratives temporals que enllacen passat i futur, que puguin alimentar un “conservadurisme revolucionari”. La investigació històrica revela el revers del Progrés –una industrialització erigida sobre l'explotació, la corrupció i la misèria– i, simultàniament, experiències i lògiques vinculades a economies de subsistència, col·lectivitzacions i cooperatives que poden ser inspiradores per a una política postfigurativa basada en els béns comuns. L'atenció als universos de valor present mostra les tensions que, després de dècades de desvalorització, es generen a partir de la redignificació dels coneixements esparters. Aquestes emergeixen en relació amb la professionalització dels coneixements artesans, la (resistència a la) mercantilització, o la simulació de l'autenticitat amb fins comercials. Finalment, a través de l'anàlisi de les narratives temporals que projecten el passat en el futur mostre que, mentre que algunes –aquelles relacionades amb l'autonomia, la connexió ancestral i les pràctiques comunitàries– mostren potencial per desafiar la lògica del Progrés i dibuixar horitzons decreixentistes; altres –vinculada a la patrimonialització institucional i la ideologia del llarg termini– tendeixen a reproduir-la acríticament o fins i tot a reforçar-la. Tot plegat, la tesi ofereix un estudi en profunditat de la cultura de l'espart alhora que obre una agenda sobre el potencial postfiguratiu de les tradicions populars, oferint una via per disputar els usos reaccionaris de la tradició. |
|---|