Barcelona i els seus reis: la relació del Consell de Cent amb els monarques “intrusos” durant la guerra civil catalana

Aquest text consisteix en una primera aproximació general al tema de la relació dels dirigents de la ciutat de Barcelona amb els tres reis que la van governar durant la guerra civil catalana. La voluntat perseguida no és altra que complementar i enriquir el relat la existent sobre aquest conflicte,...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Miquel Milian, Laura
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Institución:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Repositorio:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
OAI Identifier:oai:digital.csic.es:10261/175930
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10261/175930
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Barcelona
Consell de Cent
Guerra civil catalana
Enric IV de Castella
Pere, conestable de Portugal
Renat d’Anjou
Descripción
Sumario:Aquest text consisteix en una primera aproximació general al tema de la relació dels dirigents de la ciutat de Barcelona amb els tres reis que la van governar durant la guerra civil catalana. La voluntat perseguida no és altra que complementar i enriquir el relat la existent sobre aquest conflicte, que ha estat treballat ja per diversos estudiosos, com ara Calmette, Vicens Vives, Sobrequés i Vidal, Sobrequés i Callicó o Ryder, per exemple. Per tal de dur-ho a terme, les fonts utilitzades han estat especialment les conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, particularment les sèries Deliberacions i Lletres Closes. Aquestes han estat complementades gràcies a la publicació dels regestos d’una altra important sèrie, la de Lletres reials originals (Cabestany Fort), així com de part de la documentació que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Sobrequés i Callicó 1975 i Martínez Ferrando, 1953-1954). L’estudi està estructurat cronològicament, amb un apartat dedicat a cada un dels reis. Ha estat la diferència de durada dels seus regnats el que, en bona part, ha marcat l’extensió de les tres seccions.