Regulación del ciclo celular por ploidía en Saccharomyces cerevisiae
Una de les característiques cel·lulars amb més impacte sobre la seva fisiologia cel·lular és la mida, regulada per multitud de factors extrínsecs i intrínsecs, i una característica de vital rellevància ja que afecta al volum de diferents orgànuls i a la seva proporció, l’arquitectura interna de la c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461358 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461358 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mida Ploïdia Centromer Cicle cel·lular S. cerevisae Cln3 Mad3 SCF SAC Biología 576 |
| Sumario: | Una de les característiques cel·lulars amb més impacte sobre la seva fisiologia cel·lular és la mida, regulada per multitud de factors extrínsecs i intrínsecs, i una característica de vital rellevància ja que afecta al volum de diferents orgànuls i a la seva proporció, l’arquitectura interna de la cèl·lula i té capacitat de adaptar-se al contingut de DNA. Respecte a aquest últim, i gràcies a estudis que es remunten a un segle fins l’actualitat, es postula que existeix un mecanisme pel que la cèl·lula es capaç de regular la seva mida cel·lular mitjançant la ploïdia. Això passa al llarg de tot l’arbre de la vida, existint evidències d’una correlació lineal entre la mida i el nombre de cromosomes que contenen las cèl·lules. No obstant, aquest mecanisme continua esquiu i es desconeix quins elements participen. Aquest estudi, basat en un model eucariota como és S. cerevisiae, es va iniciar gràcies a la observació prèvia de que vectors llançadora centromèrics, YCp, produeixen un increment de mida. En aquest treball se ha determinat que el centròmer és el principal element inductor d’aquest fenotip, descartant altres opcions com la quantitat de DNA o la recuperació de vies metabòliques aportada per aquests vectors, el que es va confirmar mitjançant cromosomes artificials, YAK, i la integració de nous centròmers condicionals en els cromosomes de llevat. A més, s’ha desenvolupat un sistema per quantificar el número de centròmers aportant a la cèl·lula mitjançant fluorescència, protocol que ha permès relacionar de forma molt precisa la dosis centromèrica a la mida cel·lular. Pel que es refereix al mecanisme molecular implicat, es va observar que un nombre elevat de centròmers augmenta la degradació de la ciclina Cln3 a través de elements del SCF presents en el nucli, el que produeix un clar retràs a la fase G1 i, com a conseqüència, un increment en la mida cel·lular. En aquest mecanisme es revela la participació de proteïnes senyalitzadores del centròmer, com són Mad3, Mad2, i Bub3, així com les interacciones in vivo entre Mad3 i Cln3 o Cdc4. Aquestes dades apunten la existència d’un nou mecanisme molecular per la regulació de la mida cel·lular per ploïdia. |
|---|