Presència de Proust en l'obra de Merleau-Ponty
Aquest treball gira a l'entorn de la gestació i l'evolució de l'obra de Merleau-Ponty en base a la hipòtesi que l'obra de Proust ha tingut un paper molt important en la definició de la darrera ontologia del filòsof. L'objectiu és analitzar la presència velada de La Recerca a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:36958 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/36958 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Merleau-Ponty, Maurice, Proust, Marcel |
| Sumario: | Aquest treball gira a l'entorn de la gestació i l'evolució de l'obra de Merleau-Ponty en base a la hipòtesi que l'obra de Proust ha tingut un paper molt important en la definició de la darrera ontologia del filòsof. L'objectiu és analitzar la presència velada de La Recerca amb vista a interpretar algunes de les intuïcions més enigmàtiques dels darrers escrits. Si bé l'obra de Merleau-Ponty es centra inicialment en la qüestió de la visió i en l'anàlisi del cos perceptiu, de seguida neix l'interès per la paraula com un procés derivat del món perceptiu que potencia l'instrument significant del cos. L'expressió corporal i lingüística definirà l'estructura ontològica que determina els vincles orgànics que el subjecte manté amb el món. L'experiència d'aquesta dependència mútua entre elements interns i externs, visibles i invisibles, dibuixa un Ésser de porositat. Aquest pas d'una fenomenologia de la percepció a una ontologia de la visió es realitza en bona part sobre la idea de quiasme (terme que pren de la retòrica). L'estil de Proust excel·leix precisament perquè descriu en detall els elements quiasmàtics que enllacen la vivència amb aquell invisible on es submergeix la mirada i dóna compte del rerefons latent que impregna tota experiència. La petita frase musical o el gust de la magdalena (Pel camí de Swann) no són idees provocades des del subjecte sinó que s'esdevenen en la vivència, sorgeixen naturalment, i per això Merleau-Ponty les anomena idees sensibles. En aquest tipus d'idees troba un punt de recolzament per vertebrar el sensible: són els indicis que el que hi ha és una fissió que fa néixer el visible i l'invisible alhora, l'un per l'altre, són l'expressió d'una idealitat que no és estrangera a la carn, sinó que, al contrari, li dóna els seus eixos, la seva profunditat i les seves dimensions. A partir d'un cert moment, el filòsof assumeix la necessitat d'haver d'abandonar un llenguatge eloqüent per passar a un llenguatge de significació indirecta que li permeti, seguint el camí traçat per Proust, aprofundir en la riquesa de la multiplicitat sensible (pensem en les descripcions de l'aigua de la piscina a L'Oeil et l'Esprit, del color vermell dels teixits, del desvetllament del matí, etc., a Le visible et l'invisible). El filòsof reprèn aquest estil orgànic per poder definir una ontologia del sensible que retroba en l'obra de Proust, especialment en les idees sensibles i en el rerefons de passivitat, uns puntals que cimenten la darrera formulació del quiasme. A la llum de l'estil proustià, l'experiència perceptiva que descriu Merleau-Ponty esdevé un mode específic de l'ésser i revela una definició del quiasme a partir de l'acte creatiu. El treball posa de manifest aquesta consonància estilística, confrontant els textos dels dos autors des de la forma, i sobretot, des del fons on tots dos es submergeixen. Més enllà de rastrejar el substrat filosòfic d'una obra de ficció, s'indaga en allò que la literatura i la filosofia es poden llegar l'una a l'altra. |
|---|