| Sumario: | En la majoria de debats, publicacions, congressos i reflexions científiques sobre el present i el futur de l'educació, quan es tracta de fixar-se en els procesos d'ensenyament-aprenentatge, destaquen, tant per la seva freqüència com per la unanimitat a l'hora de considerar la seva importància, dues qüestions que fan referencia, en primer lloc, a la necessitat de pensar, de considerar, que l'objectiu fonamental de qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge és el de mobilitzar processos d'abstracció, de reflexió; i, en segon lloc, al paper que la consciencia juga o hauria de jugar a l'hora de facilitar un aprenentatge de qualitat. L'article analitza les implicacions que poden - o que haurien de- tenir aquestes qüestions; a què ens obliga el fet d'ensenyar i aprendre a pensar, com s'aconsegueix aprendre "a consciència". El treball es clou amb una reflexió a l'entorn de les característiques del context sociohistòric en el qual se situa el debat sobre els reptes de l'educació en aquest final de segle, tot argumentant que són precisament aquestes característiques les que donen sentit a les qüestions analitzades.
|
|---|
