Plant functional trait coordination
L'ecologia comparativa vegetal busca entendre l'espectre que descriu diferents formes de viure de les espècies de plantes. Això és, la combinació de trets funcionals i la seva incidència en diferents ambients. Tanmateix, el coneixement de les estratègies ecològiques de les espècies no es c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293552 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293552 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecologia funcional Functional ecology Ecología funcional Evolució Evolution Evolución Ecofisiologia Ecophysiology Ecofisiología Ciències Experimentals |
| Sumario: | L'ecologia comparativa vegetal busca entendre l'espectre que descriu diferents formes de viure de les espècies de plantes. Això és, la combinació de trets funcionals i la seva incidència en diferents ambients. Tanmateix, el coneixement de les estratègies ecològiques de les espècies no es completarà fins que no se n'aclareixin les causes evolutives. El rol de la història evolutiva donant forma a l'ecologia actual ha estat subjecte d'estudi, tot i que la seva examinació quantitativa no ha estat possible fins a temps més recents gràcies a les innovacions metodològiques així com a una major disponibilitat de dades fenotípiques i genètiques. Actualment, tenim l'oportunitat d'enriquir el coneixement ecològic incloent la perspectiva evolutiva mitjançant filogènies, el que ens obre les portes a entendre millor els processos que donen forma a la diversificació dels llinatges. En aquesta tesi, presento un marc conceptual i metodològic que permet estudiar els patrons evolutius en les estratègies funcionals de les espècies vegetals, emmarcant-ho en les conseqüències ecològiques que n'emergeixen. Els resultats mostren com les estratègies funcionals estan generalment organitzades de forma filogenèticament estructurada i en resposta a variables ambientals, descrivint un patró de conservacionisme filogenètic del nínxol ecològic. A més a més, els trets funcionals mostren un alt nivell d'interdependència, conformant mòduls evolutius. En aquesta tesi, mostrem com aquests mòduls evolutius funcionals estan relacionats amb trets que descriuen l'estratègia vital mostrant un cas d'estudi a l'Amazònia. Sota un escenari de conservacionisme filogenètic, és possible que la variabilitat dels trets estigui limitada, i per tant no esperem una gran capacitat de canvis ràpids. Si això es compleix, els canvis ambientals ràpids poden portar les poblacions a trobar-se fora del seu nínxol ecològic, amb efectes negatius sobre la seva persistència. Això s'està observant amb relació a la mortalitat lligada a la sequera. En aquesta tesi, mostro com incloure la perspectiva funcional a escala de comunitat pot ser útil per a entendre la resposta fisiológica de les plantes a la sequera. Més concretament, mostro com comunitats amb un alt risc hidràulic tendeixen a presentar una major mortalitat per sequera. Finalment, mostro com incloure informació sobre la vulnerabilitat hidràulica de les espècies a escala de comunitat millora les prediccions de mortalitat a escala global. Aquesta tesi proposa un nou marc evolutivament explícit en ecofisiologia que pot ser usat per entendre patrons evolutius en trets funcionals, com aquests es relacionen amb estratègies ecològiques així com explorar el seu impacte a escala de comunitat i ecosistema per entendre la resposta de la vegetació als canvis ambientals. |
|---|