Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global

Les Ciències Socials han agafat l’esport com a matèria d’estudi per explicar les transformacions socials. D’entre totes les disciplines esportives, el futbol n’ha estat la privilegiada. Així, el futbol ha estat analitzat successivament com a instrument i metàfora del procés de civilització, de la co...

Full description

Bibliographic Details
Author: Badia Perea, Jordi
Format: doctoral thesis
Status:Published version
Publication Date:2022
Country:España
Institution:CBUC, CESCA
Repository:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/688268
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/688268
Access Level:Open access
Keyword:Futbol
Fútbol
Football
Superlliga europea
Superliga europea
European superleague
Mitjans
Medios
Media
Ciències Socials
070
id ES_77e4ca2d56697eca9af080e60656c2a4
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/688268
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
title Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
spellingShingle Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
Badia Perea, Jordi
Futbol
Fútbol
Football
Superlliga europea
Superliga europea
European superleague
Mitjans
Medios
Media
Ciències Socials
070
title_short Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
title_full Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
title_fullStr Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
title_full_unstemmed Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
title_sort Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global
dc.creator.none.fl_str_mv Badia Perea, Jordi
author Badia Perea, Jordi
author_facet Badia Perea, Jordi
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Ginesta Portet, Xavier, 1983-
Giraldo Luque, Santiago
dc.subject.none.fl_str_mv Futbol
Fútbol
Football
Superlliga europea
Superliga europea
European superleague
Mitjans
Medios
Media
Ciències Socials
070
topic Futbol
Fútbol
Football
Superlliga europea
Superliga europea
European superleague
Mitjans
Medios
Media
Ciències Socials
070
description Les Ciències Socials han agafat l’esport com a matèria d’estudi per explicar les transformacions socials. D’entre totes les disciplines esportives, el futbol n’ha estat la privilegiada. Així, el futbol ha estat analitzat successivament com a instrument i metàfora del procés de civilització, de la comunicació de masses, de la societat de l’espectacle i la globalització. I ara pot ser també metàfora de les desigualtats econòmiques creixents des de la revolució neoliberal dels anys vuitanta i que s’han aguditzat de manera dramàtica a partir de la Gran Crisi succeïda entre els anys 2008 i 2014. Perquè el procés de globalització ha comportat que només els clubs més poderosos en termes econòmics de cadascuna de les cinc principals lligues s’hagin convertit en marques globals, amb fans arreu del món. El futbol s’ha transformat en una indústria de l’entreteniment dominada per aquests clubs que han esdevingut multinacionals de l’oci. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que a partir dels anys 1994 i 1995, amb la irrupció de les televisions privades i la sentència pel cas Bosman, el futbol europeu va entrar en un procés de desigualtat econòmica creixent a favor dels equips més poderosos de les cinc principals lligues europees i que aquesta desigualtat ha causat desequilibri competitiu en aquestes lligues i en la Lliga de Campions. Una investigació que ens hauria de portar a concloure que aquest desequilibri és ir-reversible i que abocarà a aquest ú per cent més ric del futbol mundial a competir entre ells en una Superlliga europea.
publishDate 2022
dc.date.none.fl_str_mv 2022
2023
2023
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/688268
url http://hdl.handle.net/10803/688268
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 196 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869411155662864384
spelling Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol globalBadia Perea, JordiFutbolFútbolFootballSuperlliga europeaSuperliga europeaEuropean superleagueMitjansMediosMediaCiències Socials070Les Ciències Socials han agafat l’esport com a matèria d’estudi per explicar les transformacions socials. D’entre totes les disciplines esportives, el futbol n’ha estat la privilegiada. Així, el futbol ha estat analitzat successivament com a instrument i metàfora del procés de civilització, de la comunicació de masses, de la societat de l’espectacle i la globalització. I ara pot ser també metàfora de les desigualtats econòmiques creixents des de la revolució neoliberal dels anys vuitanta i que s’han aguditzat de manera dramàtica a partir de la Gran Crisi succeïda entre els anys 2008 i 2014. Perquè el procés de globalització ha comportat que només els clubs més poderosos en termes econòmics de cadascuna de les cinc principals lligues s’hagin convertit en marques globals, amb fans arreu del món. El futbol s’ha transformat en una indústria de l’entreteniment dominada per aquests clubs que han esdevingut multinacionals de l’oci. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que a partir dels anys 1994 i 1995, amb la irrupció de les televisions privades i la sentència pel cas Bosman, el futbol europeu va entrar en un procés de desigualtat econòmica creixent a favor dels equips més poderosos de les cinc principals lligues europees i que aquesta desigualtat ha causat desequilibri competitiu en aquestes lligues i en la Lliga de Campions. Una investigació que ens hauria de portar a concloure que aquest desequilibri és ir-reversible i que abocarà a aquest ú per cent més ric del futbol mundial a competir entre ells en una Superlliga europea.Las Ciencias Sociales han tomado el deporte como materia de estudio para explicar las transformaciones sociales. Entre todas las disciplinas deportivas, el fútbol ha sido la privilegiada. Así, el fútbol se ha analizado sucesivamente como instrumento y metáfora del proceso de civilización, de la comunicación de masas, de la sociedad del espectáculo y la globalización. Y ahora puede ser también metáfora de las crecientes desigualdades económicas desde la revolución neoliberal de los años ochenta y que se han agudizado de forma dramática a partir de la Gran Crisis sucedida entre los años 2008 y 2014. Porque el proceso de globalización ha comportado que sólo los clubes más poderosos en términos económicos de cada una de las cinco principales ligas se hayan convertido en marcas globales, con fans en todo el mundo. El fútbol se ha transformado en una industria del entretenimiento dominada por estos clubs que se han convertido en multinacionales del ocio. El objetivo de esta tesis es demostrar que a partir de 1994 y 1995, con la irrupción de las televisiones privadas y la sentencia por el caso Bosman, el fútbol europeo entró en un proceso de desigualdad económica creciente a favor de los equipos más poderosos de las cinco principales ligas europeas y que esa desigualdad ha causado desequilibrio competitivo en estas ligas y en la Liga de Campeones. Una investigación que debería llevarnos a concluir que este desequilibrio es irreversible y que abocará a ese uno por ciento más rico del fútbol mundial a competir entre ellos en una Superliga europea.The Social Sciences have taken sport as a subject of study to explain social transformations. Of all the sports disciplines, football has been the privileged one. Thus, football has been successively analyzed as an instrument and metaphor for the process of civilization, mass communication, the entertainment society and globalization. And now it can also be a metaphor for the growing economic inequalities since the neoliberal revolution of the 1980s and which have sharpened dramatically since the Great Crisis that happened between 2008 and 2014. Because the process of globalization has meant that only the most financially powerful clubs in each of the five major leagues have become global brands, with fans around the world. Football has transformed into an entertainment industry dominated by these clubs that have become multinational entertainment companies. The aim of this thesis is to demonstrate that from 1994 and 1995, with the emergence of private television and the ruling on the Bosman case, European football entered a process of growing economic inequality in favor of the most powerful teams of the five main European leagues and that this inequality has caused a competitive imbalance in these leagues and in the Champions League. An investigation that should lead us to conclude that this imbalance is irreversible and that it will lead to the richest one percent of world football to compete with each other in a European Super League.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i PeriodismeUniversitat Autònoma de BarcelonaGinesta Portet, Xavier, 1983-Giraldo Luque, Santiago202320232022info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion196 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/688268TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/6882682026-06-14T12:46:07Z
score 15,300724