Estudi de la gestió cívica a Barcelona
Aquesta tesi estudia la gestió cívica d'equipaments a la ciutat de Barcelona com a oportunitats per a l'aprofundiment democràtic i l'enfortiment comunitari. La gestió cívica és una categoria política-legal que consisteix en la transferència d'equipaments de titularitat municipal...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265407 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265407 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gestió cívica Gestión cívica Civic management Administració pública Administración pública Public administration Comuns Comunes Commons Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi estudia la gestió cívica d'equipaments a la ciutat de Barcelona com a oportunitats per a l'aprofundiment democràtic i l'enfortiment comunitari. La gestió cívica és una categoria política-legal que consisteix en la transferència d'equipaments de titularitat municipal a entitats sense ànim de lucre per tal que aquestes administrin i desenvolupin el seu projecte obert al barri i/o ciutat amb el suport econòmic del consistori. Aquesta transferència es realitza sota el pretext de millora de la cohesió social de la ciutat i promoció de la participació ciutadana en la gestió del bé comú, entre d'altres objectius socials. Així doncs, la recerca se centra a identificar i comprendre en quines circumstàncies els equipaments de gestió cívica esdevenen una pràctica d'aprofundiment democràtic i enfortiment comunitari. Per assolir l'objectiu de la investigació, s'adopta una triple òptica analítica, en què s'estudia la gestió cívica des de tres dimensions que la defineixen com a pràctica ciutadana de recursos municipals, i que permeten comprendre'n el seu potencial democràtic i de desenvolupament comunitari: 1) La gestió cívica com a pràctica de l'administració pública local, 2) La gestió cívica com a pràctica comunitària, i 3) La gestió cívica com a bé comú. La primera de les dimensions se centra a analitzar la coordinació entre l'Ajuntament de Barcelona i les entitats gestores dels equipaments. Des del paradigma teòric de la governança en xarxa, s'analitza el marc regulador de la gestió cívica, els espais de coordinació, i els possibles dèficits democràtics de les xarxes de coordinació establertes. Els resultats mostren com l'aprovació de les Bases de gestió cívica (2015) van incrementar la transparència en les xarxes de governança, però la insuficient adaptació de la normativa i procediments administratius a la idiosincràsia de les citades entitats absorbeix temps i recursos a les entitats gestores, afectant la seva missió originària i incentivant la seva despolitització. En la segona dimensió d'anàlisi s'estudia el potencial enfortiment comunitari que poden promoure els equipaments de gestió cívica en el territori de referència (majoritàriament el barri), a través dels conceptes de capital social pont i transparència en la gestió. Els resultats mostren les dificultats però també les múltiples estratègies implementades pels equipaments de gestió cívica per aconseguir que la diversitat de població del territori faci ús de l'equipament, i així estimular la creació de capital social pont. D'entre la diversitat d'equipaments, destaquen els casals de barri com a tipus d'infraestructures socials que més estratègies apliquen per a l'enfortiment comunitari. La tercera de les dimensions es focalitza en l'anàlisi de la governança interna dels equipaments de gestió cívica com a bé comú. S'investiguen les normes i els espais per a la gestió de l'equipament des d'un punt de vista democràtic i d'inclusió de la diversitat social. La majoria dels equipaments ofereixen diferents òrgans per a la implicació de la ciutadania en la gestió del centre, destacant d'entre els equipaments aquells gestionats per una plataforma d'entitats. Pel que fa a la composició social dels òrgans de gestió s'observa una tendència a l'homogeneïtat social, amb manca de representació de col·lectius no hegemònics (dones, joves i persones racialitzades). En síntesi, la tesi contribueix a valorar el potencial democràtic i d'enfortiment comunitari de la gestió cívica a la ciutat de Barcelona i, sobretot, a identificar els seus condicionants. Els resultats, a més de dialogar amb la teoria i aprofundir-hi des del contrast empíric, poden servir també per a promoure futures recerques en l'àmbit de la innovació en l'administració de recursos de titularitat municipal per part de la ciutadania organitzada, així com també investigacions en els impactes que aquestes pràctiques generen en el seu entorn territorial. |
|---|