Anàlisi econòmica i financera de TVE, Antena 3 TV, Telecinco i Canal Plus i del seu entorn (1990-2000): la mercantilització de la televisió espanyola
La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/4184 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0726105-231600 http://hdl.handle.net/10803/4184 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Indústria comunicació Economia dels mitjans Empreses televisió Ciències Socials 65 |
| Sumario: | La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha concretat en la dècada dels noranta. Aquesta anàlisi es desenvolupa en tres nivells: <br/>- l'anàlisi econòmica i financera de les empreses de televisió protagonistes d'aquest procés: és a dir, la televisió pública espanyola i les tres televisions privades sorgides de la Llei de Televisió Privada,<br/>- l'anàlisi de les relacions entre el desenvolupament del negoci televisiu i el conjunt de la indústria de la comunicació espanyola, <br/>- i l'anàlisi de les relacions entre aquest procés de mercantilització de la televisió i de canvis en la indústria de la comunicació amb l'evolució de l'entorn polític, econòmic i social.<br/>En la primera part es presenta l'anàlisi econòmica i financera de les televisions, que inclou l'anàlisi de l'estructura de propietat, del cicle econòmic o d'explotació, del cicle financer, i de l'output final la programació televisiva de cadascuna de les empreses, així com l'anàlisi agregada i comparada per al conjunt de les televisions.<br/>En aquesta primera part, se situen les dimensions del negoci televisiu en funció del volum de facturació, la inversió en actius i el nombre de treballadors, així com l'estructura del negoci, identificant les fonts d'ingrés, el pes dels diferents costos i l'estructura d'inversió. S'identifiquen i es valora el pes dels diferents actors en el finançament de l'activitat televisiva, agrupant-los segons l'activitat i la procedència. <br/>S'identifiquen també les etapes en el procés de mercantilització i industrialització de l'activitat televisiva, així com els diferents models de negoci. Aquests models de negoci es fixen segons l'estructura d'ingrés, les diferents opcions de dimensió i combinació de factors de producció, i la posició que ocupen les empreses en l'entramat dels grups empresarials que tenen al darrera.<br/>La televisió forma part d'una indústria complexa, que ha rebut diverses denominacions, des de la indústria informativa als autors que parlen ja d'indústries de l'experiència. En el capítol dedicat a l'anàlisi industrial es presenten algunes consideracions sobre el terme i una primera aproximació a la dimensió del conjunt industrial. Després s'analitza l'entorn competitiu més directe de les televisions, format per la resta de televisions que es poden rebre a Espanya, la premsa escrita, la ràdio i internet, així com els proveïdors de continguts audiovisuals. Aquesta descripció de l'entorn industrial s'organitza en quatre apartats: l'oferta i els competidors, tenint en compte el grau de concentració i internacionalització en cada mitjà; la demanda, en aquest cas, públic i anunciants; els proveïdors, principalment proveïdors de continguts i serveis de producció; i la intervenció de l'estat.<br/>L'anàlisi de l'entorn general de l'empresa constitueix el tercer nivell d'anàlisi, que situa l'acció de les televisions i l'evolució de la indústria de la comunicació, en el context econòmic, polític i social en què es desenvolupen. La mercantilització de la televisió se situa així en relació a l'evolució de l'economia espanyola i en relació al procés general d'expansió capitalista cap a noves activitats i nous mercats territorials. També es presenta una panoràmica de l'evolució política en la dècada dels noranta a Espanya, tenint en compte el context internacional, i identificant els principals elements de relació amb el nou disseny comunicatiu de televisió privada i regulació mercantil. Igualment, aquest procés es vincula amb l'estructura i els canvis socials a Espanya a la dècada dels noranta. |
|---|