La Gestió de les inversions financeres en les empreses d'assegurances
Força contractes d'assegurança de vida han estat venuts (des que l'asseguradora Equitable Society començà les seves activitats en 1762) cobrant primes constants durant tota la vida de l'assegurat. Aquests contractes inclouen implícitament uns guanys prefixats (o un tipus d'interè...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37493 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37493 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Assegurances de vida Tipus d'interès |
| Sumario: | Força contractes d'assegurança de vida han estat venuts (des que l'asseguradora Equitable Society començà les seves activitats en 1762) cobrant primes constants durant tota la vida de l'assegurat. Aquests contractes inclouen implícitament uns guanys prefixats (o un tipus d'interès garantit) per a cada una de les primes percebudes i fins i tot de vegades una participació en els guanys obtinguts per sobre del tipus garantit. El tipus d'interès garantit normalment s'escull en funció de l'actual rendibilitat dels actius de renda fixa en el mercat local que correspongui, però els canvis futurs no acostumen a estar correctament considerats. Normalment no hi ha diferència en el tipus garantit i en el nivell de participació en guanys entre els contractes a primes úniques i els contractes a primes periòdiques, aquesta estratègia oblida el risc de tipus d'interès addicional dels contractes a primes periòdiques. Durant bastants anys, en la dècada dels cinquanta i seixanta, els asseguradors de vida van emprendre estratègies d'inversió conservadores i el tipus d'interès va ser també molt conservador (3,50%) però durant els setanta i vuitanta un tipus d'interès creixents, una inflació de dos dígits i una forta volatilitat en els mercats financers van «obligar» als asseguradors de vida a redissenyar els seus productes: per atraure clients les companyies necessitaven oferir fortes rendibilitats (fins al 6%) i participacions en guanys addicionals. L'any 1988 va començar una forta crisis als Estats Units i l'any 1992 la Comunitat Econòmica Europea va introduir una Directiva que modificava el sistema comptable: els actius ja no es valorarien al preu de compra sinó al preu de mercat i el passiu es valoraria no al tipus d'interès garantit sinó a un altre més conservador (el 3,10% en 2002). He volgut estudiar els efectes del nou sistema de comptabilització alhora que demostrem que el tipus d'interès garantit no és només funció de la rendibilitat interna dels actius, hem considerat que aquest interès una mena de rendibilitat mitjana del conjunt de la cartera d'assegurances de vida. També hem discutit l'adequació de les estratègies immunitzadores tota vegada que en els productes a primes periòdiques la duració dels actius dependrà de la combinació dels actius reals i dels virtuals, representats aquests per les rimes. Durant llargs períodes de temps els actius virtuals «dominen « els reals i per tant la duració total dels actius està condicionada per la duració dels actius virtuals. Com no és possible una immunització acurada oferim diferents estratègies amb la pretensió de reduir el risc de tipus d'interès i com a conseqüència el risc d'inversió que gestionen els asseguradors de vida quan aquests garanteixen un tipus d'interès. |
|---|