La contenció física en la cura a les persones grans: protecció o vulneració?
[cat] Les contencions físiques han estat tradicionalment utilitzades com a mesures de control i seguretat en la cura de persones grans, especialment per a prevenir caigudes o controlar episodis d’agitació. No obstant això, el seu ús respon amb freqüència a factors aliens al benesta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2025_anuari_envelliment_p391 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p391.dir/2025_anuari_envelliment_p391.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p391 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people Older people--Care Aging |
| Sumario: | [cat] Les contencions físiques han estat tradicionalment utilitzades com a mesures de control i seguretat en la cura de persones grans, especialment per a prevenir caigudes o controlar episodis d’agitació. No obstant això, el seu ús respon amb freqüència a factors aliens al benestar del pacient, com l’escassetat de personal, motius organitzatius o defectes de l’entorn arquitectònic. Malgrat que les contencions físiques s’apliquen amb finalitats protectores, el seu ús prolongat o injustificat pot provocar greus conseqüències físiques, funcionals, psicològiques i ètiques, que afecten la dignitat, l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans. Entre aquests efectes adversos, hi ha l’aparició d’úlceres per pressió, el risc d’asfíxia o l’augment de la confusió i l’agitació, associant-se a més a una major deterioració física i cognitiva. Des d’una perspectiva bioètica i legal, aquesta pràctica ha de ser considerada excepcional, subjecta a criteris de necessitat, proporcionalitat i temporalitat, respectant els principis d’autonomia, beneficència, no maleficència i justícia. Enfront d’aquesta realitat, han sorgit models d’atenció centrats en la persona i lliures de subjeccions, que han demostrat ser viables, segurs i més respectuosos amb els drets humans. Aquestes intervencions, basades en la formació, el redisseny ambiental i les estratègies de cura personalitzades, permeten reduir l’ús de les contencions físiques sense que això s’acompanyi d’un increment de les caigudes ni de la prescripció de fàrmacs psicotròpics. En definitiva, és possible i necessari promoure unes cures més humanes, dignes i ètiques per a les persones grans. |
|---|