El eterno retorno del no-muerto como arquetipo fílmico: Una aproximación a la figura del zombi en la cultura popular contemporánea
Aquest estudi investiga la figura del mort vivent –zombi- des de una perspectiva interdisciplinar per tal de descubrir les causes del renaixement al que s’ha vist sotmès el subgènere a partir del atemptat terroriste produït als Estats Units l’ onze de setembre del 2001. Per això, el treball aborda l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/116217 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/116217 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Zombi cinema cultura popular teatres anatòmics Amando de Ossorio Jorge Grau Vudú Cine Teatros anatómicos Popular culture Anatomical theatre Vodoun George A. Romero Estudis Avançats en Comunicació 77 93 |
| Sumario: | Aquest estudi investiga la figura del mort vivent –zombi- des de una perspectiva interdisciplinar per tal de descubrir les causes del renaixement al que s’ha vist sotmès el subgènere a partir del atemptat terroriste produït als Estats Units l’ onze de setembre del 2001. Per això, el treball aborda la figura del no-mort des de diferents àmbits i èpoques històriques. Primer, dibuixant un recorregut que mostra la rellevància d’aquesta figura en la cultura occidental, a través de la iconografía macabra a partir de la seva representació a les Dances Macabres i els Triomfs de la Mort durant l’Edat Mitjana, per a prosseguir amb el Renaixement i la cultura de la dissecció dels cossos que tènia lloc en els Teatres Anatòmics i finalment mostrant la rellevància d’aquesta figura entesa des de un prisma capitalista i psicoanalític, basant-se en les teoríes marxistes i freudianes del capitalisme i del sinistre. La següent part de l’estudi es centra en el simbolisme del zombi en el folclore europeu per a prosseguir cap al seu inici etnogràfic. Aquí tendrán rellevància tres figures que mostraràn les primeres aproximacions d’aquesta figura des de l’àmbit de l’etnografía. En primer lloc W. Seabrook amb el seu treball “The Magical Island” que marcarà un punt d’inflexió entre les obres de no-ficció prèvies així com a la popularització de la figura del zombi en la cultura popular americana. Seguidament, el treball de camp de Zora Neale i la seva aproximació al vudú i als rites religiosos haitians i finalment, la controvertida i més actual investigació de Wade Davis sobre el procès de zombificació en les societats haitianes. Aquestes tres visions enmarcaràn el context històric i cultural haità i la seva religió majoritaria –el vudú- per a ajudar-nos a entendre els inicis del zombi com a aparell ideològic i la zombificació com un càstig social en la societat haitiana. La segona part de l’estudi canalitza la figura del zombi dins del circuit cinematogràfic com la consecució lògica de l’arribada d’aquesta figura de terror a occident, explorant el seu éxit com arquetip fílmic a partir del considerat primer film del subgènere “White Zombie” i de la seva primera explotació fílmica entre els anys 1930 i 1950. Acte seguit, s’explora tres cinematografíes bàsiques i complementàries entre sí que mostren l’evolució del subgènere, així com els seus principals directors. De Estats Units, George A. Romero, d’Espanya Amando de Ossorio i Jorge Grau i d’Italia Lucio Fulci. Finalment s’analitza l’últim renaixement de la figura del zombi en la cultura popular a través de la Cultura de l’Apocalipsis de Parfrey i l’estètica de la destrucció a partir del 11/S analitzant els motius de l’inici d’aquest renaixement així com tenint en compte els aspectes de mercat i tècnics que converteixen al zombi en una figura transmediàtica, exemplificat a través del videojoc “Resident Evil” i de la novela gràfica de Robert Kirkman “The Walking Dead” que ens portarà a traçar el futur d’aquest icone de terror al finalitzar la seva tercera explotació. |
|---|