Quelques notes autour de la réception de Charles Péguy chez Maurice Blanchot
Aquest treball no té altre objectiu que introduir la qüestió de la recepció de l’obra de Charles Péguy (1873-1914) per Maurice Blanchot (1907-2003). Hi exposem algunes notes, donant la paraula molt sovint als propis escriptors, per tal que aquesta exposició descriptiva pugui resultar útil a desenvol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:20.500.14342/2446 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.14342/2446 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Maurice Blanchot 1 |
| Sumario: | Aquest treball no té altre objectiu que introduir la qüestió de la recepció de l’obra de Charles Péguy (1873-1914) per Maurice Blanchot (1907-2003). Hi exposem algunes notes, donant la paraula molt sovint als propis escriptors, per tal que aquesta exposició descriptiva pugui resultar útil a desenvolupaments posteriors. Hem estructurat aquestes notes en quatre parts. En un primer moment introduirem la qüestió del lligam de Blanchot amb els entorns catòlics dels anys ’30, tot seguit, farem una lectura de l’article titulat «La solitude de Péguy», aparegut al Journal des débats el 1941 i recollit després al volum Faux pas de 1943, a continuació, parlarem de la qüestió política en relació amb la vocació de l’intel·lectual, que troba el seu origen en l’afer Dreyfus, i que Blanchot repensà a «Les intellectuels en question», i per acabar farem referència a la interpretació de la relació entre els dos autors proposada per Deleuze en dos cursos de principis dels anys ’80 i que concerneix sobretot la seva comprensió de l’esdeveniment. |
|---|