La alexitimia en el trastorno por consumo de sustancias y su relación con comorbilidades, evolución y pronóstico
L’alexitímia és un constructe que engloba les dificultats en la identificació i descripció de les emocions, disminució en la fantasia i vida interna, així com també un pensament més concret centrat en aspectes externs i allunyats de la vida emocional interna. Es considera que la presència d’alexitím...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674860 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674860 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Alexitímia Alexitimia Alexithymia Adicció Adicción Addiction Patologia dual Patología dual Dual diagnosis Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | L’alexitímia és un constructe que engloba les dificultats en la identificació i descripció de les emocions, disminució en la fantasia i vida interna, així com també un pensament més concret centrat en aspectes externs i allunyats de la vida emocional interna. Es considera que la presència d’alexitímia és un factor que té un impacte important en la regulació emocional, essent aquesta regulació emocional un factor clau en el trastorn per consum de substàncies. Es coneix que la presència d’alexitímia en pacients amb trastorn per consum de substàncies és elevada. No obstant això, hi ha desconeixement en moltes àrees de com l’alexitímia es relaciona amb les addiccions des d’un punt de vista clínic, incloent-hi: la relació amb trets psicològics i la comorbiditat psiquiàtrica, la seva associació amb la qualitat de vida i l’impacte o influència que podria tenir en les recaigudes i adherència al tractament. A més, aquests factors no han estat estudiats suficientment en població espanyola. Per l’anterior, l’objectiu de la present tesi, que es presenta per compendi de publicacions, és aprofundir en el coneixement de l’alexitímia en el trastorn per consum de substàncies en població espanyola, incloent-hi la correlació i mútua interacció entre l’alexitímia i les comorbiditats psiquiàtriques en pacients amb trastorn per ús de substàncies, pel que fa a l’evolució, adherència al tractament i pronòstic d’aquests pacients. El primer estudi assenyala uns alts nivells i una alta prevalença d’alexitímia (41.3%) en pacients espanyols amb trastorn per consum de substàncies. A més, els nivells de alexitímia eren més elevats en pacients amb nivells elevats de depressió i ansietat, en els pacients més impulsius i en aquells que presentaven comorbiditat psiquiàtrica (especialment trastorn de l’ànim i psicòtics). A banda d’això, l’alexitímia s’associava amb una pitjor qualitat de vida i amb major severitat de l’addicció. Al realitzar una anàlisi multivariant, l’alexitímia es relacionava de forma independent amb l’ansietat tret, impulsivitat i el component físic de la qualitat de vida. El segon estudi valorava de forma longitudinal la relació entre l’alexitímia i l’adherència i el moment de recaiguda de pacients amb trastorn per consum de substàncies. A través d’anàlisis de supervivència de Kaplan Meier i regressions de Cox s’observa que l’alexitímia té una relació amb menor temps d’adherència al tractament i amb recaigudes més primerenques. L’últim treball analitza les característiques psicomètriques de l’Escala Toronto d’Alexitímia de 20 ítems (TAS-20) en pacients espanyols amb trastorn per consum de substàncies mitjançant un anàlisi de fiabilitat i una anàlisi factorial confirmatori. S’analitza aquesta escala atès que es considera que és el Gold Estàndard d’avaluació de l’alexitímia, essent la primera vegada que s’analitza la TAS-20 en pacients espanyols amb addiccions. D’una banda, es va observar una bona fiabilitat en general i unes característiques psicomètriques adequades. D’altra banda, cal assenyalar que un dels factors d’aquesta escala (el factor que avalua el pensament orientat a l’extern) no s’ajusta d’una manera adequada, essent això ja reportat en altres estudis que avaluaven aquesta escala en pacients amb trastorn per consum de substàncies en altres idiomes i cultures. Es pot concloure que l’alexitímia és un factor fortament relacionat amb el trastorn per consum de substàncies des de diferents punts d’abordatge clínic. Aquest és el motiu que justifica la importància de la seva valoració a la clínica diària i la realització d’un abordatge per als dèficits que representa aquest constructe. |
|---|