Climate change impacts on the mediterranean forest and shrubland, their ecophysiology, demography and community composition
Les alteracions antropogèniques han provocat ràpids canvis climàtics amb un gran impacte sobre els ecosistemes mediterranis, provocant canvis en els processos fisiològics vegetals (per exemple la fotosíntesi), població demogràfica (p. ex. creixement dels troncs, mortalitat, i reclutament de plàntule...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/459256 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/459256 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Canvi climàtic Cambio climático Climate change Respostes ecofiològiques Respuestas ecofisiológicas Ecophysiological responses Respostes demogràfiques Respuestas demográficas Demographic responses Ciències Experimentals 574 |
| Sumario: | Les alteracions antropogèniques han provocat ràpids canvis climàtics amb un gran impacte sobre els ecosistemes mediterranis, provocant canvis en els processos fisiològics vegetals (per exemple la fotosíntesi), població demogràfica (p. ex. creixement dels troncs, mortalitat, i reclutament de plàntules) i estructura i composició comunitària (per exemple pèrdua d'espècies i canvis de distribució). No obstant això, fins ara, els mètodes eficaços per avaluar amb precisió aquests canvis en resposta al canvi climàtic futur no estan ben establerts. En el present treball, es mostren els resultats de treballs realitzats en experiments de manipulació del clima a llarg terme (≥15 anys) a un alzinar i a un matollar mediterrani per estudiar els canvis en l'ecofisiologia vegetal, la demografia poblacional i l'estructura comunitària. Hem trobat que al bosc mediterrani, la sequera experimental a llarg terme ha provocat una disminució de les taxes fotosintètiques en les espècies dominants: Q. ilex i P. latifolia, però aquesta segona ha resultat ser molt resistent a la sequera, per la qual cosa podria obtenir un avantatge competitiu respecte a Q. ilex en el futur. A més, la sequera experimental a llarg terme ha fet disminuir significativament l'increment de la biomassa i l'augment de la mortalitat de troncs, i aquestes respostes també han estat estretament relacionades amb les sequeres naturals. No obstant això, Q. ilex va resultar més vulnerable a la sequera que P. latifolia. A més, s’ha produït un efecte esmorteïdor d'aquests canvis en la productivitat primària neta (ANPP) durant la sequera experimental a llarg terme. La sequera experimental també ha fet augmentar les taxes anuals de mortalitat i la disminució del creixement dels troncs a nivell de comunitat en parcel·les dominades per arbres alts ((H-) i arbres baixos (L-) durant el període d'estudi. Els canvis en la mortalitat dels troncs, el reclutament, el creixement i la densitat de troncs han indicat que Q. ilex és més sensible a la sequera que P. latifolia. La sequera experimental a llarg terme combinada amb sequeres naturals ha accelerat les disminucions en percentatge d'abundància i àrea basal de Q. ilex, però ha promogut aquests increments per a P. latifolia en parcel·les amb arbres baixos (L-), indicant un canvi de vegetació sota condicions més seques. En el matollar mediterrani, l'escalfament experimental a llarg terme ha tingut un efecte moderat sobre la taxa fotosintètica, i un efecte més fort sobre el potencial hídric i la conductància estomàtica en E. multiflora, mentre que el tractament de sequera ha exercit una forta influència en totes aquestes variables, especialment durant l'estiu. No obstant això, E. multiflora també ha millorat l'aclimatació a les condicions més seques i més càlides mitjançant ajustos en la conductància estomàtica i l'eficiència en l'ús de l'aigua. Hem constatat que l'escalfament i la sequera han comportat una disminució en l'abundància d'espècies associada a les seves distribucions. L'escalfament experimental a llarg terme ha causat una disminució progressiva de l'abundància d’espècies distribuïdes en regions més fresques. Tanmateix, la disminució de la precipitació ha provocat descensos bruscos en les espècies distribuïdes en regions més humides, seguit d'un augment tardà de les espècies distribuïdes en regions més seques. Per altra banda, hem observat disminucions en la riquesa d’espècies en els tractaments d’escalfament i sequera, i s’han trobat disminucions més fortes en la diversitat i uniformitat de la comunitat en el tractament de la sequera. Les respostes en l'estructura de la comunitat i els canvis en la composició han estat fortament relacionades amb les sequeres naturals. Així doncs, els nostres resultats suggereixen que el ràpid escalfament i la sequera han comportat profundes influències sobre els processos fisiològics vegetals, la demografia poblacional i la composició de la comunitat, també s'hauria de prestar més atenció a aquests canvis a escala regional i global. |
|---|