L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya
Evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, a partir de l’arqueologia, l’estudi del poblament rural i de les fonts antigues. A partir del segle iv es redueix considerablement el nombre de vil·les, per bé que les existents es converteixen en centres de poder importants, amb resi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/536877 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/536877 https://doi.org/10.2436/20.1001.01.230 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vil·les romanes -- Catalunya Catalunya -- Arqueologia 90 |
| Sumario: | Evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, a partir de l’arqueologia, l’estudi del poblament rural i de les fonts antigues. A partir del segle iv es redueix considerablement el nombre de vil·les, per bé que les existents es converteixen en centres de poder importants, amb residències luxoses, que van assumint funcions fiscals, jurídiques i religioses. Això no obstant, el sistema econòmic és molt diferent del de l’Alt Imperi. En el segle v, moltes d’aquestes vil·les riques es ruralitzen i poques són les que queden en el segle vi, moment en què els grans propietaris deixen de residir al camp. La dicotomia entre nucli urbà i territori posa fi al concepte de ciutat de l’antiguitat. Amb tot, les estructures que les ciutats havien imprès al paisatge segueixen persistint durant tot el període visigòtic. |
|---|