New insights into sarcoptic mange in the Iberian ibex
La sarna sarcòptica causada per l'àcar Sarcoptes scabiei afecta a més d'un centenar d'espècies de mamífer diferents, incloent-hi els humans, sent especialment greu per la cabra salvatge (Capra pyrenaica) arribant a amenaçar-ne les poblacions de vida lliure. Tot i l'abundant conei...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690977 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690977 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sarna sarcòptica Sarcoptic mange Sarna sarcóptica Cabra salvatge Iberian ibex Cabra montés Gestió de fauna Wildlife management Gestión de fauna Ciències de la Salut Ciències Experimentals 502 619 |
| Sumario: | La sarna sarcòptica causada per l'àcar Sarcoptes scabiei afecta a més d'un centenar d'espècies de mamífer diferents, incloent-hi els humans, sent especialment greu per la cabra salvatge (Capra pyrenaica) arribant a amenaçar-ne les poblacions de vida lliure. Tot i l'abundant coneixement sobre aquest tema, a dia d'avui, encara no s'ha trobat cap solució, pla de prevenció o mesures de control suficientment efectives per frenar i gestionar els brots d'aquesta malaltia en les poblacions de vida lliure. La serologia per detectar anticossos contra S. scabiei en les poblacions de fauna ha demostrat ser eficient en diferents espècies. Però la cerca activa d'individus amb lesions de sarna sarcòptica és el mètode de vigilància més emprat en la cabra salvatge. El diagnòstic visual en camp varia amb les característiques de l'hoste (sexe i edat) i el període de l'any. Doncs és important confirmar tal diagnòstic amb procediments laboratorials. Combinant la serologia i el diagnòstic visual pot ser una manera fàcil i econòmica per controlar poblacions infestades amb sarna sarcòptica i per monitoritzar poblacions en risc, especialment en fauna cinegètica on s'obtenen per sistema mostres a gran escala. Al desembre de 2014 es va detectar el primer cas del brot de sarna de la població dels Ports de Tortosa i Beseit (PTB). Tot i les mesures de prevenció i control establertes als PTB, la sarna ha minvat aquesta població de cabres salvatges, especialment a partir del 2019, arribant a un impacte final (2022) del 85.1% de reducció. La progressió d'aquest brot evidencia la necessitat d'invertir en estudis sobre la gestió i maneig. Hi ha cabres salvatges capaces de recuperar-se de a la malaltia de forma espontània. La reacció immunitària cutània en determina la progressió i gravetat de la sarna, si és menys intensa i rica en limfòcits T i macròfags M2 portarà a una progressió més benigna en cabres salvatges (recuperació en 103 dpi). Contrariàment, si la reacció és més exacerbada i perllongada amb predomini de macròfags M2 determina un quadre clínic molt greu que acaba sent terminal. Existeixen diferències individuals, desconegudes encara, causants de variació en les respostes immunitàries i l'evolució de la sarna sarcòptica en la cabra salvatge. L'ús de collars GPS-GSM (Global Positioning System- Global System for Mobile Communication) ha permès la detecció de cabres salvatges que han sobreviscut a la sarna sarcòptica en condicions naturals. La sarna homogeneïtza el patró de desplaçaments diaris, disminueix l'activitat diària i les àrees vitals (home range) de les cabres salvatges; en modifica la selecció d'hàbitat i n'augmenta el solapament del home ranges. Els collars GPS-GSM són útils, més enllà del seguiment i re-captura en investigació, per identificar canvis en els patrons de comportament relacionats amb la progressió de malaltia, quins animals són resistents i quins moriran a causa de la sarna. L'ús massiu de pinso medicat amb ivermectina (IVM) al camp és una de les mesures de gestió contra la sarna sarcòptica més utilitzades en poblacions de cabra salvatge, però no ha demostrat cap efecte sobre el control de la malaltia. Contràriament, la detecció de IVM en sang de cabres salvatges de la població de PTB, no està relacionada amb què estiguin sanes o sarnoses, doncs, no prevén, ni cura a les cabres de sarna, ni ha evitat la disseminació de la malaltia en la població, ni n'ha mitigat l'efecte en la seva demografia. L'ús de IVM al medi natural promou l'aparició de Sarcoptes resistents al fàrmac i a conseqüències ambientals greus. Els resultats d'aquesta tesi incrementen el coneixement sobre la sarna sarcòptica en la cabra salvatge i obren la porta a nous estudis per millorar-ne la comprensió de la dinàmica i la gestió. |
|---|