Evaluación Objetiva de Intervenciones de Reducción de Estrés Mediante Parámetros Fisiológicos
L'augment de la incidència dels trastorns de salut mental és una preocupació global. És sabut que l'estrès crònic pot afavorir la manifestació d'aquest tipus de malalties, per la qual cosa actualment representa un problema de salut pública amb un gran impacte econòmic, sanitari i soci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293044 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293044 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Models multiparamètrics Psychophysiology Modelos multiparamétricos Intervencions reducció estrès Stress-reduction interventions Psicofisiología Tecnologies en salut Ehealth Salud mental Ciències Experimentals 159.9 |
| Sumario: | L'augment de la incidència dels trastorns de salut mental és una preocupació global. És sabut que l'estrès crònic pot afavorir la manifestació d'aquest tipus de malalties, per la qual cosa actualment representa un problema de salut pública amb un gran impacte econòmic, sanitari i social. Davant d'aquest escenari, la identificació primerenca de l'estrès és crucial per oferir programes d'educació emocional i intervencions de reducció d'estrès en el moment adequat. De la mateixa manera, és important disposar de ferramentes per avaluar l'eficàcia d'aquestes intervencions i ajustar-les a cada individu per al maneig eficaç de la simptomatologia dels diferents trastorns mentals. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar objectivament l'eficàcia d'intervencions no farmacològiques de reducció d'estrès a través de models multiparamètrics compostos per un conjunt de paràmetres fisiològics, amb la finalitat d'ajudar els professionals de la salut a triar el tractament més assertiu en el vostre pràctica clínica. Per validar experimentalment la metodologia que es proposa, es van realitzar dos estudis pilot i es van utilitzar els instruments habitualment aplicats a l'àmbit de la psicologia com a referència. Els registres dels senyals fisiològics es van realitzar simultàniament mitjançant dispositius sofisticats de grau mèdic i un dispositiu wearable. El primer estudi va consistir en un protocol de 5 sessions de biofeedback de variabilitat de la freqüència cardíaca, que es va aplicar a 21 professionals sanitaris a primera línia durant la pandèmia de COVID-19. Després de la intervenció, es va observar una millora en l'estrès percebut tant a través de qüestionaris psicomètrics considerats el gold standard actual com mitjançant un model multiparamètric d'estrès crònic. El segon estudi va consistir a avaluar els efectes d'una intervenció basada en mindfulness en 69 nens amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Es van investigar els paràmetres fisiològics més representatius per discriminar els nens diagnosticats amb TDAH d'aquells amb un neurodesenvolupament típic (N=29) per construir un model multiparamètric. Segons el model dissenyat, les intervencions mindfulness i tractament habitual (sense medicació), no van ser eficaces per produir canvis fisiològics significatius, encara que va haver-hi una millora més pronunciada en el grup mindfulness i en els nens de presentació inatenta, de conformitat amb els resultats de les escales utilitzades per avaluar els símptomes TDAH. Paral·lelament, també es van analitzar els senyals registrats pel dispositiu wearable per investigar la possibilitat de replicar els models proposats en un context de vida real. Els resultats van mostrar que encara hi ha aspectes limitants relacionats amb la fiabilitat i la precisió dels registres per la tecnologia portable. La construcció d'un nou model que consideri les particularitats del wearable sembla l'estratègia més adequada per aconseguir mesurar el nivell d'estrès amb qualitat semblant a la que proporcionen els dispositius mèdics sofisticats. Per tant, els resultats indiquen que intervencions com el biofeedback i el mindfulness disminueixen el nivell d'estrès crònic o milloren la simptomatologia de trastorns de salut mental, com l'estrès posttraumàtic, l'ansietat, la depressió i el TDAH. Per tant, el procediment proposat permet valorar objectivament l'eficàcia d'una intervenció de reducció d'estrès i la personalització del tractament. La mateixa metodologia pot ser reproduïda en estudis més amplis, en altres contextos, i enfocant en els dispositius wearables, que permetran la monitorització passiva i el seguiment de l'evolució de pacients de forma contínua per part dels professionals de la salut. |
|---|